A veure si,
aprofitant que és cap de setmana, posem una mica d’ordre en tot
aquest tsunami de la corrupció. Intentem separar el gra de la palla?
Vinga, va… Comencem per recordar aquell vell porverbi xinès, mil
vegades repetit. Quan el savi assenyala la lluna, el tonto es fixa en
el dit.
Aclarim-nos, per si encara no ho havíem agafat: aquí som
nosaltres, tots (menys «ells») els que fem el paper del tonto.
Portem setmanes, mesos, anys, atrapats en un femer de proporcions
bíbliques, judicis, declaracions... La història es va dibuixant amb una claredat brutal: el robatori ha estat sistemàtic, executat amb una normalitat esfereïdora.
Es diu corrupció, tècnicament, però no és res més
que una immensa bassa de merda en la qual ha naufragat la democràcia
espanyola. I la catalana, per suposat.
Va començar a finals dels setanta, amb les comissions
borbonejades sobre els barrils de petroli, va continuar amb el
felipisme, va multiplicar-se amb l’aznarisme i el pujolisme i
l’aguirrisme i el borbonisme i altres verins per l’estil, va
arribar al paroxisme amb la bombolla financera i immobiliària i ara
està a punt, a punt, de rematar la feina i acabar d’arruïnar
aquest i aquell país.
Fixem-nos, doncs, en la lluna i no en el dit.
No calen més lleis anticorrupció, ni fiscals, ni jutges, ni
policies, ni punyetes. Això no serveix de res i els grans "capos" ho saben perfectament. La corrupció mutarà, es refinarà, la gent se l'empassarà... i tot seguirà igual.
Cal, senzillament, controlar de forma radical
els partits polítics. Tots. Absolutament tots. Cal obligar-los a la
transparència, que va de la mà de la democràcia interna, oh, sí,
aquest invent tan diabòlic… Cal penalitzar-los i il·legalitzar-los
temporalment si cauen en la corrupció sistemàtica. Cal agafar els
corruptors i castigar-los, cosa que curiosament no passa mai. Cal
protegir els mitjans de comunicació dignes, els penedits, els
delators, els que despullen les misèries. Com fer això? Aquest és el problema: si esperem que ho facin els partits...
El mal, el corc d’aquest
sistema està en els partits i en les seves fundacions i altres
instruments discrets, en les campanyes electorals, en els aparells
enquistats i en les immenses facilitats que hi ha perquè jugar brut
surti de franc.
Això és la lluna i no el dit: els partits i els
corruptors. Per aquí raja la nafra purul·lenta de la democràcia a
Espanya i a Catalunya. Si no ho aturem a temps, la necrosi serà
definitiva i no la resoldrem ni independitzant-nos del veí del
costat.
És la política el que cal canviar, perquè sigui política
i no aquesta cosa tòxica que jo diria que està a punt, a punt, de
robar-nos el present i el futur.
