Islàndia, sí. Un
país independent i sobirà amb no molts més habitants que Terrassa,
perdut al nord de l'Atlàntic. Un país que ha trobat sortides a la
crisi molt diferents a les espanyoles i catalanes, perquè té una
democràcia forjada amb materials molt més honestos. Les han passat
de tots colors però els va molt millor que aquí, on en teoria som
infinitament més rics i tenim moltíssimes més oportunitats…
Alguna cosa deu fallar aquí, no?
No cal que ens fixem en com han
encarat els islandesos la cobdícia i la cara dura dels seus banquers
i polítics. Ni tampoc en la seva reforma constitucional, molt
innovadora, post-crisi, però que va acabar naufragant. Cap país no
és perfecte, no hi ha paradisos…
Però com que per alguna raó,
qui sap si associada als volcans, són de caràcter més aviat fort,
tot i les formes suaus i cíviques, aquest darrer 8 de març ens hansorprès amb una llei al·lucinant, tota una novetat mundial.
Els
islandesos (i hauríem d'escriure “i les islandeses”, però així
ens perdem per aquestes terres més càlides) exigiran a les empreses
-per llei- que paguin igual els homes i les dones, sense més excuses
ni preses de pèl. “Equal pay, equal value”.
I no només pretenen
eliminar l'any 2022 les diferències laborals entre sexes, sinó
també qualsevol altra: religió, procedència, orientació sexual,
raça…
Fa uns mesos, milers de dones islandeses van plegar de la
feina a les 14:38 exactament, perquè a partir d'aquella hora tenien
claríssim que estaven treballant de franc… Un gest impactant, que
ara té el seu reflex en la futura llei. I un missatge claríssim:
menys xerrameca i menys marejar la perdiu, que les coses, si es vol,
es poden fer.
Clar, en un país que ni tan sols sap aturar la
corrupció sistèmica o acceptar un referèndum a Catalunya, això és
somiar truites. Són el mateix: coses que van de qualitat democràtica, però
de veritat de la bona. I així, l'any 2022 ens preguntarem,
meravellats, per què a Islàndia, tan petitona, els van tan bé les
coses, com a alguns altres països excepcionalment intel·ligents.
La
resposta ens l'han donat aquest març del 2017 i en moltíssimes
altres ocasions. Però és que aquí ens costa moltíssim fins i tot
copiar… No per honestos, no… I així anem, suspenent una i altra
vegada.