(23.11.2016) A veure qui és el valent o la valenta que gosa dir-ho: no hi
haurà referèndum ni, encara molt menys, independència. Les aigües han arribat
fins aquí, fins a un canvi de rasant que s'està començant a dibuixar en la
política catalana i espanyola. Hi ha encara molt de camí per recórrer, han de
passar encara moltes coses, però ningú no es podrà quedar fixe, palplantat,
exactament allà on és ara. Ni els que només saben recórrer a la llei i els
jutjats, ni els que pensen que es pot proclamar la independència d'un país
sense trencar alguns plats, en sentit literal i figurat, ni els que ignoren que
més de la meitat dels catalans no acabem d'estar convençuts amb això de la
independència, per molt que ens emprenyin i ens ofenguin molts dels greuges que
hem hagut d'aguantar.
Alguna cosa es mou en el rerefons, discretament,
suaument, amb totes les cautel·les del món. Ningú no vol enganxar-se els dits
ni moure peça abans d'hora. S'aniran dissenyant escenaris per rebaixar la
tensió política i l'escenografia inflada dels darrers anys, es buscaran
fórmules impossibles perquè ningú no hagi d'admetre que es baixa els pantalons
i apareixeran alguns esbossos d'acords, de canvis…
No esperem res de l'altre
món, sinó pur pragmatisme i ganes de passar una pàgina que tothom sap que està
acabada. Les relacions de Catalunya amb Espanya no tornaran a ser les que eren,
sens dubte. S'ha esquerdat una cosa molt profunda i encara ho veurem més clar
en els propers anys, amb noves generacions cada vegada més desconectades.
Espanya no es regenerarà en absolut però sí que donarà una mà de pintura a la
façana, sense canvis significatius i amb més resignació que altra cosa. I aquí
haurem de seguir pensant en un “nou país” però de veritat i sumant-hi més gent,
trencant també els vells motllos, reinventant la catalanitat i somiant poques
truites.
Per aquí poden anar els trets, ara per ara, a no ser que en algun dels
revolts del camí, abans de culminar el canvi de rasant, algú perdi el control i
passem directes a la pàgina en blanc que hi ha al final del guió...
