Ens van colar un gol
com una casa. S’acaba de saber un dels petits o grans secrets de la
transició: que l’any 1977 Adolfo Suárez va descartar fer unreferèndum sobre la monarquia perquè tenia claríssim que el
perdria. Una confessió “off the record”, que va quedar gravada
per casualitat, ho confirma amb la pròpia veu del personatge. Van
haver de buscar altres fórmules creatives per esquivar un referèndum
i colar a la societat espanyola un gol com una casa perquè la
monarquia fos inqüestionable i estigués blindada com si vingués de
la gràcia de Déu, com els poders d’aquell general…
Entre
l’antic president i el “rei emèrit” (un altre invent
“creatiu”que no s’aguanta per enlloc) s’ho van manegar força
bé: no seria just ignorar ara que en aquells temps era senzillament
impossible una Espanya republicana. Ho és ara? Segurament sí,
infinitament més. Ho veurem? Ni de conya.
Ens van muntar una operació de recanvi plena de
trampes, ens repeteixen que a la gent no li preocupa gens això de
“monarquia o república”, ens ensenyen enquestes que demostren
que la monarquia té un suport gairebé unànim entre els ciutadans…
És a dir, que una vegada més han decidit que no toca ni tocarà
mai, que ja estem bé com estem i que no hi ha res a discutir. Molt
menys a través de referèndums, aquella cosa diabòlica que dóna al
poble la possibilitat de decidir directament, ni que sigui només de
forma no vinculant…
Aquest no és país per a referèndums: d’aquí,
en gran part, el pànic a un referèndum català. Comences obrint
l’aixeta una mica i s’acaba produint un tsunami. El que aquí
funciona de fàbula és colar gols monumentals i després
protegir-los amb la llei. A veure qui és el valent que, amb totes
les conseqüències, gosa plantar cara. Fins ara no es pot dir que
els hagi anat gens malament, la veritat…
