Entre l’ebola, la consulta, el patètic aprovat d’Arias
Cañete, la cerimònia de la confusió amb els ERE andalusos i la primera entrega del col·leccionable
sobre les “targetes black”, hi ha un
detallet que se’ns ha passat. Res, poca cosa...
Quant diuen que puja la xoriçada
de les targetes? Tretze milions d’euros? I al final, quina xifra pot acabar
sortint? El doble? Tranquils, ens ho podem permetre. I a sobre, n’hi ha uns
quants que tenen calerons com per tornar el que van robar, legalment, per
suposat, o sigui que encara ens sortirà barateta la broma.
A canvi, en pocs
dies ha desaparegut de la primera línia informativa un tema que ens costarà una
fortuna. Es diu “Castor”, una planta d’extracció de gas submarí, situada a la
costa mediterrània, davant de Vinaròs.
Era absolutament fiable, clar que sí,
però ella soleta va causar cinc-cents terratrèmols. I la gent de les rodalies,
que mira que n’arriben a ser, de delicats, es van posar histèrics.
Quan van
aprovar aquesta “cosa” que en teoria era una operació estratègica? El 2008. Quin ministre va firmar la clàusula que ara obliga a indemnitzar-los? Un tal
Sebastián, brillantíssim “gurú” econòmic de Zapatero, així ens va anar… I quant
ens costarà la “cosa”? Res, baratet: 1.350 milions d’euros. Qui paga? El govern
espanyol, és a dir, nosaltres, els consumidors de gas, perquè ens repercutiran
la indemnització a la factura del gas. Fantàstic, com sempre, aquí sempre
disposats a rescatar el que més convingui.
O sigui que anem preparant uns
200 euros per cap.
I qui hi ha al darrere de tan brillant operació
estratègica de màxim interès nacional? Casualitat de casualitats: el rei del
palco del Bernabeu, un tal Florentino Pérez. Un pobre inversor que s’ha vist
perjudicat per una decisió “política” "(“manda huevos”, que dirien) i que
ara demana una justa indemnització.
Jurídicament impecable, segur que sí, no en
tinc cap dubte. Però ja es casualitat que sempre cobrin els mateixos i les
grans corporacions fitxin tants grans talents expolítics… No sé, potser ens ho
hauríem de fer mirar. Dic jo, eh?, sense dubtar de què tot és legal. A Espanya,
ja ho sabem, les lleis són molt serioses, sagrades.
(10 octubre 2014)
