Ens/els han acollonit, diguem-ho clar. Si algú no s’ho
esperava… Espanya té una maquinària estatal gran i poderosa (agradi més o
menys) i una unitat de fons que no és cap broma. Potser més i tot que
Catalunya, ves per on: és un tema per pensar-hi seriosament, sense prejudicis…
De manera que plantar-li cara a la “casta estatal” -cosa que en democràcia és
absolutament legítim fer- costa molt i s’ha de plantejar molt, molt bé.
Arribant fins al final sense arronsar-se: la política espanyola va d’això, de
qui els té més grossos, de qui aguanta més. Sí, ja sé que queda poc refinat
dir-ho, però és així. Aquí la democràcia no és a l’estil britànic: es fa a
garrotades (si cal, virtuals), es juga sempre a “amb mi o contra mi” i els
termes grisos, matisos i altres mandangues sovint es veuen com a alta traició.
A Catalunya, igual, però amb formes més subtils.
Tanmateix, una “consulta
light”, de totes les opcions possibles, no és la pitjor. Bé s’ha de fer
d’alguna manera: això ja no té marxa enrere. I qui s’ho pensi, s’equivoca.
Almenys, votarem dues o tres vegades seguides en pocs mesos, consulta,
municipals, autonòmiques i generals.
Ens acabarem aclarint i canviaran
moltíssimes coses, algunes ara impensables. Però que no sigui d’estar per casa,
de costellada. Ni de costellada de luxe. No anirem enlloc amb això. És més
seriós declarar la independència que muntar un show electoral al servei del
president Mas o del partidisme de via estreta al que estem acostumats.
Ara per
ara, em temo, estem en la fase de fer actes de fe: les coses es faran bé. Però
la tradició de l’embolica que fa fort ens diu que desconfiem…
Necessitem un,
dos, tres, cinc, diumenges electorals d’aquí a la tardor de l’any que ve. Hi ha
una oportunitat, és evident, més enllà del 9-N. Fundar Catalunya, refundar Espanya…
El que sigui.
Però de veritat, deixant enrere aquesta cosa enganxosa,
desesperant, frustrant, que ens consumeix. Fins i tot si cal fer veure que el
9-N és un diumenge electoral normal. Legal, segurament no, però legítim, sens
dubte. Si no, mai no canviarem res.
(9 octubre 2014)
