Balances i jocs de mans

La veritat  és que em sap greu dir-ho però això de basar l’independentisme en les balances fiscals sempre m’ha semblat un error gravíssim. Entenc la jugada, clar: no hi ha res que uneixi tant com els interessos econòmics. Dit d’una altra manera: és igual si ets o no independentista, si parles català o castellà, el que no et convé és pagar molt més del que reps.

Números per a tots els gustos. Com a estratègia a curt termini per superar el catalanisme polític/sentimental, no està malament. Fins que els números arriben, clar. Encara que siguin els intents del ministre Montoro d’intoxicar-ho i embolicar-ho tot: són números, són una manera de veure els números. I no n’hi ha només una, mai no n’hi ha només una, excepte quan et falten diners a la caixa: aquesta sí que és la única veritat.

Balances, benestar, justícia social... És trampós el model Montoro de balances? Sí, i tant, com els altres. Perquè en realitat hi ha moltes balances possibles. I perquè si la solidaritat entre territoris ha de ser “del 4%”, per què la de les persones pot ser molt superior? Que algú m’expliqui, sisplau, per què les classes mitjanes (les d’abans i les d’ara) o els rics han de seguir pagant indefinidament pels pobres. Sens dubte, són les persones i les empreses qui de veritat paguen els impostos: la resta és joc polític. Jugar amb les balances és jugar amb foc: per què les balances fiscals de les persones poden ser aparentment injustes, o expropiatòries, i les dels països o nacions o regions han de ser més equilibrades i justes? Qui vulgui acabar de carregar-se l’estat del benestar, per aquí pot trobar un argument…

No tinc cap dubte que Catalunya ha estat sistemàticament, obscenament, maltractada, de la mateixa manera que ha estat nefastament administrada i governada en tres dècades, però hi ha arguments infinitament més sòlids que les balances fiscals. I aquí estem i estarem, discutint números i percentatges que no porten enlloc. Perquè la qüestió, senzillament, no és aquesta.

> Jocs amb els números...



Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes