Tensionar per dominar. Repassem dues barbaritats recents... 1) “Un aturat català pot anar en alta velocitat, un d’extremeny, no”. I 2) “Espanya no pot ser un mercat de jueus en el que cadascú vagi a la seva”. Fantàstic, el nivell, oi que sí? Se li ha escalfat la boca? No. Li ha sortit massa clar el que realment pensa? No. Diu el que li convé dir, per no perdre passada ni pasta: un digne deixeble de Rodríguez Ibarra… És Monago una excepció? En absolut, cada dia esmorzem, dinem i sopem amb rucades com les seves, barbaritats que pretenen escalfar l’ambient i impedir que pensem racionalment. “Tensionar”, en diuen els suposats estrategs d’aquestes coses: així aconsegueixen, creuen ells, que els seus partidaris es mantinguin units i sobretot que no pensin pel seu compte ni es compliquin la vida amb matisos.
Que les ovelles no es despistin. No se’ls escalfa la boca en un moment de passió hispànica, o catalana, és simplement un estil de fer política importat dels Estats Units. Una estratègia que destrueix la política i la societat, però no importa: l’únic que val és tensionar el ramat, que les ovelles no es despistin. El preu a pagar per aquests mètodes? Els és absolutament indiferent. El que els importa és que les ovelles no deixin de ser ovelles. I, sobretot, que no qüestionin la feina ni el poder dels pastors.
