Tanmateix, entre els fets i les paraules que s’han conservat
d’aquell Ieshua, enmig de les moltes coses que s’han manipulat, hi ha una
estranya bellesa, l’eco de les grans veritats de l’univers, només intuïdes…
En nits com la de Nadal estaria al costat dels que busquen menjar
als contenidors, els que passen fred, els que estan sols. En dies com aquests,
segur que el trobaríem amb els més desgraciats, i no els demanaria en què
creuen o què no, simplement compartiria alguna cosa amb ells. O s’acostaria als
infants, als malalts, als empresonats, als vells, a les dones i homes que venen
el seu cos. Fins i tot als cobradors d’impostos. Segur que s’emprenyaria amb
les retallades indecents que no busquen quadrar els números sinó aruinar la
societat, o amb els rescats bancaris o amb la majoria dels polítics. I amb la
majoria de nosaltres, que no som molt més virtuosos ni molt més humans.
Amb el temps, no puc evitar trobar absolutament modern el
missatge d’aquell tal Ieshua, rebel i autèntic, generós, trencador d’esquemes,
inconformista, més escaient que mai. Ja sé que estic influït per la cultura que
m’envolta, i que el seu missatge no és tan diferent dels d’altres éssers
excepcionals que il.luminen a qui s’hi acosta: apatxes, càtars, indis de l'Amazònia, Mani, Francesc d'Assís, Buda, Mahoma, esquimals, lames tibetans... Però en dies com aquest ressonen
les paraules de Ieshua amb tanta força…
Hi ha torrons per a tothom, el camí està obert per a tothom.
Això volia dir, crec jo…
Video> Pescador d'homes (i de dones, no?) Una bellíssima versió (amb veu de dona, que el tal Ieshua era tan modern que no distingia entre homes i dones...)
Video> Pescador d'homes (i de dones, no?) Una bellíssima versió (amb veu de dona, que el tal Ieshua era tan modern que no distingia entre homes i dones...)