Un tal Ieshua

(24.12.2012) De tot el discurs ètic del rabí Jesús, en dies com el d’avui, el que més m’entendreix és la seva absoluta fe en la força de l’amor entre les persones. En podem dir solidaritat, humanitat, fraternitat, el que vulguem, fins i tot amor o caritat, però estem parlant del mateix: de donar-nos la mà per continuar fent el camí. No està gens clar que nasqués un 25 de desembre (massa coincidència…), ni està gens clara la seva història, ni qui era, ni tan sols si va existir o no. I molt menys de qui era fill: ell no va dir mai que fos fill de cap déu, amb majúscules o sense. Va ser un tal Pau qui ho va embolicar tot…

Tanmateix, entre els fets i les paraules que s’han conservat d’aquell Ieshua, enmig de les moltes coses que s’han manipulat, hi ha una estranya bellesa, l’eco de les grans veritats de l’univers, només intuïdes…

En nits com la de Nadal estaria al costat dels que busquen menjar als contenidors, els que passen fred, els que estan sols. En dies com aquests, segur que el trobaríem amb els més desgraciats, i no els demanaria en què creuen o què no, simplement compartiria alguna cosa amb ells. O s’acostaria als infants, als malalts, als empresonats, als vells, a les dones i homes que venen el seu cos. Fins i tot als cobradors d’impostos. Segur que s’emprenyaria amb les retallades indecents que no busquen quadrar els números sinó aruinar la societat, o amb els rescats bancaris o amb la majoria dels polítics. I amb la majoria de nosaltres, que no som molt més virtuosos ni molt més humans.

Amb el temps, no puc evitar trobar absolutament modern el missatge d’aquell tal Ieshua, rebel i autèntic, generós, trencador d’esquemes, inconformista, més escaient que mai. Ja sé que estic influït per la cultura que m’envolta, i que el seu missatge no és tan diferent dels d’altres éssers excepcionals que il.luminen a qui s’hi acosta: apatxes, càtars, indis de l'Amazònia, Mani, Francesc d'Assís, Buda, Mahoma, esquimals, lames tibetans... Però en dies com aquest ressonen les paraules de Ieshua amb tanta força…

Hi ha torrons per a tothom, el camí està obert per a tothom. Això volia dir, crec jo… 

Video> Pescador d'homes (i de dones, no?) Una bellíssima versió (amb veu de dona, que el tal Ieshua era tan modern que no distingia entre homes i dones...)





Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes