L’espot de Campofrío ja insinuava alguna cosa: volia ser emotiu, tocar la fibra del cor, i acabava essent patètic. Sort que aquí fa sol i mengem paella, oi que sí? Gloriós, sí. Però no és tot.
Ara el govern de la marca “E” comença a veure que a fora no vendrà la marca ni de conya, i reorienta l’estratègia cap al públic intern: que bé que som espanyols, quantes coses meravelloses tenim, els de fora ens envegen, si estem units serem imparables… Tot aquest rotllo ens el serviran aviat per TVE: la campanya exterior esdevindrà una estratègia d’adoctrinament interior. Quina casualitat, eh? La tele estatal dedicarà programes i el que calgui a reforçar la marca Espanya dintre d’Espanya. Espectacular. Ni més ni menys que altres campanyes similars que s’han fet a Catalunya o altres indrets: que bons que som, no hi ha res millor que ser com nosaltres, quina enveja que ens tenen… La campanyeta de la marca ”E” no és altra cosa que un signe de decadència d’un model de país que, literalment, ens està caient al damunt.
El govern de la marca “E”, convertit en una mena de “consell regulador de la denominació d’origen”, no dóna per a més: saben com desmuntar un Estat, com destrossar una societat, però no en tenen ni idea de construir res. Per això se’ls acudeixen aquestes grans idees publicitàries: un intent a la desesperada d’amagar un paisatge devastat, una societat adolorida, unes estructures i uns vicis (visibles i ocults) que aviat arribaran al punt de col.lapse. Sempre ens quedarà la marca, això sí: podrem posar el logo a totes les ruïnes.
Video> Campofrío/Fofito: maneres de fer el ridícul
 Tot es pot traduir a marques. Tothom és una marca. Però entre totes les marques que es fan i es desfan, ni ha una que ben av...){kind=link}