Rescat virtual, desastre real

(17.10.2012) La gent com el ministre Guindos o el gran banquer Draghi estan acostumats a fer meravelles amb els números. El cas de Grècia és el millor exemple de la seva creativitat infinita. Acompanyada, això sí, d’una cara dura infinita. Ara s’estan inventant noves fórmules per rescatar Espanya sense rescatar-la: em comprometo a deixar-te una muntanya de diners però tu et compromets a no tocar ni un euro i a fer més reformes, ja ens entenem… 

L’objectiu final és rematar el procés de transferència de diners de les butxaques (foradades) de la majoria a les butxaques virtuals i virtuoses d’una selecta minoria que controla el poder polític, l’econòmic i el mediàtic, a més de dominar el debat ideològic. 

El rescat serà, doncs, virtual: no pot ser humiliant ni s’ha de notar que, en el fons, no hi ha diners per rescatar Espanya ni Itàlia. Pura màgia financera, de la mateixa tòxica espècie que ens ha portat fins a aquest desastre: trampes intel.ligentíssimes, sí, però trampes que acaba pagant algú tard o d’hora. 

No importa aquí ni la iaia que depèn del benestar per sobreviure mig dignament ni l’empresari decent que lluita per tirar endavant ni el polític que intenta fer dignament la seva feina: són, som, simples anècdotes microscòpiques en els quadres macroeconòmics. 

Els autors de la gran estafa són llestos, llestíssims, i audaços. Quan la majoria hi va, ells ja en tornen. Acabaran de cuinar el rescat en la zona de penombra i ens explicaran un conte infantil a partir de la setmana que ve. I si cal baixarà la prima de risc i pujarà el rating i es produiran tota mena de miracles. Funciona!, cridaran. I aplaudirem, alleujats. Fins al dia que cadascú faci els seus números i s’adoni que hi ha alguna cosa que no acaba de quadrar. Quan ens adonem del que estan fent, ja serà massa tard: ells ja estaran concentrant la seva creativitat en els nous productes que ens vendran i els nous desastres que engendraran, fins que trobin el límit. Si és que existeix, que molt em temo que no.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes