El truc és senzill en el fons i complicat d’entendre en les formes: es queden pisos que no valen res i els vendran encara més barats, suposadament perquè els ciutadans recuperem –en un futur hipotètic- la pasta que ens ha costat aquest esplèndid patrimoni immobiliari. Ara diuen que és impossible i impensable que el Banco Malo S.A. tingui pèrdues: al contrari, estan convençuts que serà rendible abans de quinze anys.
Serem capaços d’aguantar-nos les ganes de riure tant de temps? Per favor, quina barra que tenen.
Sí, han de vendre aquesta mercaderia putrefacta com sigui i aconseguir que la gent se n’oblidi del que en realitat estan fent.
Cada retallada, cada dèficit fiscal, cada presa de pèl, té les seves arrels en aquest immens forat del sistema financer del qual ens estan fent pagadors solidaris. Això sí que és solidaritat i la resta són bromes!
Però la veritat és que està “colant”: la gent té poca memòria, poca cultura política i cívica. No interessa tampoc que en tingui més... Alguns protestaran i els diran el nom del porc, però serà passatger i minoritari: la majoria s’ho acabarà empassant i oblidarà que estem fent neteja de la pitjor manera possible, que no estem resolent cap dels vicis que ens han portat al desastre i que pagarem la factura sense obtenir res a canvi. El negoci del Robert amb les cabres, vaja.
Per això Sareb té molt futur, gràcies a accionistes tan tontos com nosaltres. Sareb, el Frob, el rescat, els memoràndums: aquesta és l’autèntica política, l’autèntica estratègia de futur d’aquest país. I l’Espanya del futur (Catalunya inclosa, es digui com es digui l’invent final) serà exactament el fruit de la llavor que estem plantant en aquests anys. Si algú espera que en surti alguna cosa aprofitable, va llest. Serem accionistes de Desastre S.A. i pagarem els deutes durant tres mil anys, per donar-li la raó a l’Aguirre en les seves fantasies històriques. Res no uneix més que els deutes. Tres mil anys o tres mil segles, si cal.
