Fumar al casino

(20.10.2012). Mira que em sap greu, però he de confessar-ho: hi ha vegades que estic d’acord amb Doña Espe. Sort que continua servint Espanya des de Turespaña, perquè sense ella aquest país sí que estaria acabat. I sort que de tant en tant ens il.lumina. La seva darrera brillant aportació: “No hay que poner el grito en el cielo por permitir fumar en los casinos”. S’hauria de gravar en lletres ben grosses a tots els casinos, garitos, baretos, puticlubs i, si molt convé, oficines de les Espanyes. 

No siguem hipòcrites ni menystinguem els impostos que paguen (paguem) els fumadors. Ni els llocs de treball que podríem ajudar a crear a canvi d’un 20% menys de talibanisme. I si per no deixar fumar s’ha de perdre la magnífica inversió d’Eurovegas, sisplau, que ho facin obligatori. 

No siguem hipòcrites, clar que no. 

Ja posats, podríem començar a cobrar impostos en sectors tan productius com la prostitució o el tràfic de drogues o les màfies: relaxem-nos, si no ho podem prohibir del tot, almenys que ajudin a tirar endavant el país. 

I què hem de dir de les amnisties fiscals? Que els defraudadors paguin el que bonament puguin. Fora hipocresies! 

I els catalans? Ah, no, aquests, no: la llei, a Espanya, és sempre la llei. 

Dura lex, sed lex: sembla l’eslògan d’una marca de condons, però no, és el pilar sobre el que s’aguanta Espanya. La llei és sempre la llei, peti qui peti. Tothom igual, faltaria més. I si és català, encara més igual: a Espanya la igualtat és sagrada. 

Però llevat d’aquesta excepció, en la resta el més recomanable és deixar-se d’hipocresies, sens dubte: hem d’anar pensant a hissar amb orgull la bandera pirata a tots els màstils. 

Tot sigui per sortir de la crisi, que és el que ara importa, però per ordre, sense histèries: primer els que més defrauden i, si queda algun euro a repartir, ja hi haurà temps per a la resta. Que es poden esperar fumant tranquil.lament al casino i pagant impostos que després ens jugarem a la ruleta de la banca. 

No hi ha res, en efecte, com deixar de banda la hipocresia. Es una sort que en aquest país les coses cada vegada estiguin més clares…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes