And the looser is...

(16.6.2012) Carrefour se’n va de Grècia, tot i perdre uns quants centenars de milions, i deixa la franquícia en mans del seu soci Marinopoulos. Els deixen penjats, però ho vesteixen amb gràcia: han pres mesures per afrontar millor els reptes i guanyar flexibilitat per perfeccionar el seu model de negoci. O sigui, aquí et quedes i si convé d’aquí a deu anys ja et tornaré a comprar: arruïna't tu sol.  Es tot un signe de la descomposició grega. Les eleccions d’aquest diumenge poden acabar de rematar l’inici d’un estiu que serà llarg i no precisament tranquil. Diuen que són tres mesos per salvar o carregar-se del tot l’euro. 

I si ho diuen els del Club Bilderberg, els que mouen els fils a l’ombra, els que avui poden fer por i demà enlluernar-nos amb alguna esperança passatgera, jo m’ho creuria: per una vegada sembla que estan dient la veritat, que l’abisme és aquí mateix, a quatre passes. I si a Grècia guanya el brillant Alexis Tsipras (abanderat de tots els emprenyats, els castigats i de la meitat del 95% de tramposos i espavilats grecs), Europa perilla i comença una nova partida de cartes del conegut joc dels Balcans. 

I si guanyen els conservadors, la revolta de veritat també està servida tard o d’hora. Bonic panorama per al cap de setmana: no importa massa qui guanya, sinó qui perd. I per molts tallafocs, rescats i invents estrambòtics que es facin per evitar que Grècia ho arrossegui tot, ja podem anar-nos fent una idea de qui seran, de qui serem, els perdedors. 

Hi ha una dada que ho diu tot: l’Estat grec, en total fallida, té diners fins a mitjans de juliol. Després, ni cinc al calaix. Ni cinc, ni prestats, ni estalviats, ni retallats ni amagats al mitjó o sota el llit. La partida, doncs, durarà dues o tres setmanes, aquest diumenge només comença la primera mà. 

No se sap qui la guanyarà, però no costa gaire fer-se una idea de qui, segur, l’acabarà perdent passi el que passi. No només els grecs, no. Cal alguna pista més? 

No sé, però aquí, “xul.los” com som, tenim un Govern pendent de l’Espanya real i no de la prima de risc. Tranquils, oi? Com quan manava Zapatero, igualet. Espera’t que ens acabi de caure la realitat al damunt...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes