Si ahir dimarts ens entreteníem amb els verbs saquejar i pagar, que il.luminen poderosament el que està passant, avui és imprescindible fer una repassadeta del diccionari tècnico-cabalístic que embolica a diari la realitat. Amb una terminologia aparentment brillant, moltes sigles (FROB, EFSF, ESM…) i conceptes que suposadament només són per a ments privilegiades, en realitat intenten prendre’ns el pèl dia sí i dia també. De passada, dissimulen –cada vegada menys- que no tenen ni punyetera idea del que cal fer per sortir de la crisi abans de l’any 2112.
Prenguem per exemple l’expressió “banc dolent” o “banco malo”. Anotem que resulta que els mercats no han aprovat el Pla Guindos II i que esperen un Pla Guindos III, IV o XX, fins que el Govern espanyol faci exactament el que vol el sector financer mundial. No es creuen, senzillament, que no calgui rescatar amb diners públics més o menys la meitat del millor sistema financer de la història. I tenen una solució fantàstica, a la que hi van donant voltes uns i altres: el banc dolent, on amuntegaran totes les escombraries financeres generades en l’orgia d’abans de la crisi.
Una ficció genial: apartem de la banca “sana” totes aquestes immundícies i, miraculosament, hem sanejat el sistema. I què en fem de les tones i tones d’escombraries? Brillant: el banc dolent les guarda ben guardadetes i apartades, per evitar el contagi, a l’espera de trobar comprador algun dia.
T’expliquen un conte que sona bé, fins que et preguntes qui redimonis comprarà aquesta muntanya de ferralla i residus tòxics. Ah, que no la compra ningú en cinc o sis anys? Què en farem? Sorpresa, sorpresa: la carregarem a les espatlles del contribuent.
Aquesta és la fantàstica solució que donaria tranquil.litat als mercats i que, al pas que anem i si no hi posem remei, ens acabaran endinyant. Per fi s’haurà complert el vell somni esquerranós de nacionalitzar la banca, amb el petit inconvenient que només haurem expropiat les pèrdues i misèries.
Vaja, una nova forma de capitalisme popular, que és el “capitalisme-per-a-tontos”: compres accions de la teva pròpia ruïna. Un gran negoci, en efecte. Ja hi anem.
