Batalles del passat... quan el futur ens cau al damunt

Les protestes del diumenge han estat una mena d'assaig, un test. La gent està disposada a sortir al carrer per expressar la seva ràbia, la seva frustració? I això fa viable una vaga general que no sigui un fracàs? Sí i no. Sí, va sortir molta gent, cert i evident. No, no la fa viable, tot i que la fa més probable, posem que abans de l'estiu. Els efectes de la reforma laboral miraculosa, així com de l'apujada brutal de l'IRPF, trigaran a notar-se. I encara falta l'onada reformista i retalladora del mes de març o abril, si Andalusia canvia de color polític. 


Ens han endinyat la primera part del paquet i queda una part equivalent per a la primavera: estarà consumada així l'operació de devaluació combinada amb empobriment general, paralització de l'economia, precarització laboral, retallada de despesa pública i salvació del millor sistema financer del planeta.  La gran prioritat serà el deute públic, un forat pel qual s'escolen milers de milions que van a parar... Oh, sorpresa, a la mateixa banca que rescatem. Millor impossible. 


Per algun lloc haurà d'esclatar la malla llet col.lectiva, la sensació opressiva no només de no tenir futur, sinó d'estar condemnats a un cercle viciós d'empitjorament sense fi. Aleshores es produirà el que semblarà el gran xoc, però que no deixarà de ser un mecanisme per alliberar pressió social. Amb un govern que procura posar-se de perfil i no provocar reaccions ni esveramentes, no serà fàcil: intel.ligentment, ho presenten tot plegat com a inevitable i conviden a la resignació i submissió com a única sortida. 


Tampoc no facilita que el xoc de trens serveixi per a alguna cosa el fet, clamorós, que en realitat no hi ha un model alternatiu d'esquerres que se sostingui, una vegada ha quedat evidenciat que ens agradi o no no tornarem al passat. En cinc mesos no es formula un model que li planti cara a una operació profundament ideològica, molt sòlida i ben travada, prou forta com per resistir dos o tres anys de pancartes i manis. Encara estem lluitant batalles del passat, quan el que ens cau al damunt del cap és el futur... Un futur mai no imaginat per a alguns i perfectament planificat per a altres. I aquí rau gran part del problema.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes