Això és el que passa a Espanya i, encara que hi hagi altres models
al món, alguns millors i d'altres semblants, no treu que sigui una autèntica
vergonya que aquesta societat toleri amb tanta tranquil.litat tot això. I que
els poders polítics de veritat, els que tenen el poder de veritat a Madrid, i
la representació de la sobirania nacional, de dretes o d'esquerres, ho tolerin.
Ara el govern fa un petit gest: un codi de bones pràctiques d'adhesió
voluntària per a entitats que vulguin perdonar-los la vida als més pobres, a
les persones de rendes més baixes que ho hagin perdut tot. Fantàstic. Es millor
que el que tenim? Podria ser, una miqueta, d'acord. Això és millor que res. El PSOE no va arribar ni fins aquí, passivitat que no sé si hi ha algú d'esquerres que la pugui entendre o explicar...
Però continua essent una vergonya,
que possiblement serveixi per dissimular tot el que aquesta societat està
comprometent, en present i en futur, per tapar els forats de dimensions
còsmiques del nostre sistema financer. Continuem salvant bancs i condemnant
persones, ficant milers de milions a un pou sense fons i matant les poques
possibilitats que tenim de recuperar l'economia productiva, de crear o mantenir
alguna cosa enmig del naufragi. I ara ens venen amb un codi de bones
pràctiques, delicadament voluntari, faltaria més, com si fos la solució a una
injustícia flagrant, escandalosa, que bé deu tenir còmplices a tot arreu quan
continua existint com si no passés res al món.
Ho podem canviar tot menys les
hipoteques, oi? I això és la sobirania nacional o del poble, tan sagrada i tan
suprema i tantes coses superlatives més?
