Nanoprojectes preempresarials

No són notícia encara, i trigaran, perquè les coses han de passar primer, abans que algú pugui assabentar-se'n. Tampoc no figuren a les estadístiques: tot està massa tendre encara. Però existeixen. I no pocs. Gent que està plantejant-se seriosament muntar-se alguna cosa, un negoci, una nanoempresa que sovint ni té forma d'empresa, legalment parlant, però que no té res a veure amb l'economia submergida. En el meu entorn hi ha ara en marxa quatre o cinc projectes empresarials, un dels quals ja ha vist la llum, una agència de viatges anomenada Travelbook. Els altres, molt prometedors, són al foc, fent xup-xup. 


Es gent que comença amb molt pocs diners, sense ajudes oficials, sense crèdits, amb el cop de mà d'uns quants amics o amigues, bescanviant cromos: jo t'ajudo amb el màrqueting i tu em pintes el despatx, o tu em fas el logo i jo et poso en contacte amb un altre amic que té una idea que et pot interessar... Es gent que es busca la vida. Gent que sap fer coses, té idees, coneixements, una certa experiència. I empenta, molta empenta. I pressió, molta pressió: potser mai no s'ho haurien plantejat en unes altres circumstàncies. 

Ja sé que el meu entorn no és estadísticament significatiu, clar, però conec i intueixo altres fenòmens similars en els entorns de força persones. Una part del país està en coma profund, uns altres encara no han assimilat que tot ha canviat, uns altres viuen millor que mai, però també n'hi ha que ara mateix estan començant, amb més fe i ganes que altra cosa. De moment són pre-empreses, nano o microempreses, llocs de treball d'autoconstrucció. Es fa difícil de saber si són brots verds que anuncien un futur encara molt llunyà o són signes de resistència, de supervivència. No tots arribaran a bon port, clar, però contenen la llavor del futur i van en la direcció adequada: segur que se'n sortiran d'una o altra manera. Tampoc no tenen altra opció: o sí o sí. Estan teixint alguna cosa que veurem d'aquí a uns quants anys. Però de moment, encara a l'0mbra, recomforta saber que tenen idees i projectes en marxa: és massa aviat perquè les seves experiències puguin fer de contrapès al depriment panorama econòmic (i espera't el que vindrà), però per aquí anirà una part del futur que ens espera.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes