Qui no té a casa una llibreria Billy? Te la trobes a tot arreu. Més aviat, te la trobaves. La mítica llibreria Billy que forma part de la història d'Ikea i del paisatge casolà de milions de persones, té els dies comptats. És barateta, pràctica i serveix per conservar llibres, com el seu nom indica. O servia, fins ara. Els dissenyadors d'Ikea ja treballen en una nova sèrie pensada per guardar altres coses: veuen a venir que en el futur tindrem cada vegada menys llibres en paper i per tant ells vendran també menys llibreries. Potser en diran igual, per allò del mite, però estem parlant ja d'una altra cosa. I que vagin pensant a deixar de produir la variant per emmagatzemar cedés, que els temps també van per aquí...
El que semblava impensable fa quatre dies ara comença a ser probable, i no d'aquí a tres generacions. Quan comencen a canviar les coses quotidianes, els canvis esdevenen molt profunds. Ikea és un factor d'uniformització, de globalització i al mateix temps de personalització molt, molt interessant: la quadratura del cercle. Tot tan estandaritzat que et sents a casa quan visites els amics, perquè compartim mobles, però amb un marge de customització ple d'infinites possibilitats. La llibreria e-Billy que ja no serà una llibreria no ens impedirà comprar llibres, igual que tampoc no ho estimulava fins ara: simplement s'adapta a l'e-book, als nous costums que ràpidament s'imposen. Ara que hi penso, cada dia imprimeixo en paper menys coses, escric menys sovint a mà, tinc més llibres i documents en pedeefes, menys cedés i més música i videos... Però encara em dóna plaer amuntegar llibres i paperots. Andròmines de museu, objectes de luxe, ben aviat...
Els d'Ikea només venen mobles i somnis de benestar, però saben mirar cap al futur. La gràcia d'Ikea, entre moltes altres, és que ells tenen el know-how, la creativitat, la innovació, és a dir, l'autèntic negoci, i aquí només ens posen les botigues i contracten, ben baratet i precari, el personal de vendes. A Vietnam els va pitjor, sí, però no és consol. La mateixa història de sempre... A veure si ens piquem una mica.
