Genial, això de saber els calerons que tenen al banc en Rajoy o en Rubalcaba, si comparteixen o no pis o cotxe amb la dona, si la Camacho està endeutada fins les celles o si aquest o l'altre tenen un Renault, un Audi o la meitat d'un iot o un parell de Tàpies al menjador. Més penós tot plegat no podia pas ser. Evidentment, les webs on ses senyories pengen les seves declaracions han estat visitadíssimes: a tothom li agrada un bon striptís, oi que sí?
Així, ara podrem alimentar amb més força el descrèdit dels polítics: n'hi ha un munt que s'han fet d'or, diran, i a sobre podran exhibir el pdf com a prova acusadora. Genial. I d'aquest exercici patètic en diuen transparència, quan no és res més que pura xafarderia, una mena de "Sálvame de luxe" polític que acabarà d'enfangar una mica més, si és possible, la política espanyola. Ara podem deixar córrer allò tan nostrat i perillós, l'enveja.
Es com les polèmiques a Alemanya sobre la bossa de color taronja que porta la Merkel: 350 euros en temps de crisi, mira tu quina cara que té... I jo què en trec de saber què tenen Rubalcaba o Rajoy al banc? Res. A mi com a ciutadà m'interessa que no robin, que no s'aprofitin abusivament (la reiteració no és casual) dels càrrecs, que siguin decents i honestos, en la mesura que ho som la resta... Si en són i s'ho munten bé, millor per a ells, què hi farem. I si saben estalviar o invertir o casar-se amb gent rica, doncs que els vagi bé, felicitats. I si abusen o cometen delictes, el que hi ha d'haver (i no hi ha, no ens enganyem) és un sistema eficaç per detectar-ho i castigar-ho. Però presuposem la innocència, no?
Fer públiques les propietats o estalvis de la gent no porta absolutament enlloc, no millora la democràcia, no aporta transparència, només contribueix a fer safareig. Perquè si ens hi posem i si es publiqués no només tot el que té tothom -imaginem que tot és legítim, vinga- sinó també com ho ha aconseguit, aquí ens acabarem matant pels carrers en quatre dies. I tampoc no resoldríem res ni faríem una societat més justa ni millor. Convertir la democràcia (que en aquest país ja va justeta, justeta) en una mena de plató de programa televisiu de telescombraries és just el que ara ens faltava... Doncs, res, a xafardejar... I que governin els mercats, que en saben més.
