I si copiem els països que van bé?

Si l’atur a la resta de la Unió se situa una mica per sota del 10 per cent i aquí estem al 20% és evident que tenim un problema. I un problema nostre, no de la Unió Europea: només Lituània i Letònia tenen xifres del 17%. I amb l’atur juvenil passa si fa o no fa el mateix: estem sobre el 43%, mentre que la mitjana europea és un 20%. Les xifres que periòdicament ens arriben no fan altra cosa que confirmar la situació, amb lleugeres oscil.lacions. Com les dades que es feien públiques ahir, amb un creixement de l’atur però també dels nous contractes per primera vegada en vuit mesos. 

Les previsions del Govern central intenten ser optimistes i benintencionades, dintre de la gravetat, i posar l’accent en la mitja ampolla plena: insinuen un canvi de tendència, però de brots verds n’estan les hemeroteques… Mentre que les previsions del Banc d’Espanya són clarament depriments, amb uns 4,8 milions d’aturats a finals d’any: ells aprofiten, faltaria més, per demanar més reformes laborals. Que, com se sap, no tenen res a veure amb l’atur ni cap efecte en la creació de treball. 

I si aixequem una mica els ulls de la pell de toro, mirem més enllà dels Pirineus i intentem preguntar-nos què recoi fan bé a França, a Alemanya, a Holanda? I si directament els copiem, sense manies? Ui, no, quina mandra.

Sí, hi ha una onada europea de governs de dretes, però no siguem simplistes: és una altra cosa, més de tendències a llarg termini i de construcció de consensos nacionals intel.ligents que de l’extremisme de la dreta espanyola. Amb les pensions ens va passar més o menys el mateix: molt marejar la perdiu amb el model austriac o alemany i al final ho vam solucionar a la brava, a l’estil espanyol de tota la vida, quan potser el tema mereixia un debat d’aquells històrics i en profunditat, amb visió posem que a trenta o quaranta anys… 

El mateix passa amb la creació de treball: tot ho resoldran les enèrgiques reformes que ens demanen en direcció al precipici. Copiar els nostres socis europeus? Pensar en com fer arribar crèdit a les empreses i engegar el motor de l’economia? Forjar un autèntic consens social per crear feina i veure què en fem de les bosses d'atur que semblen condemnades a ser permanents, com les que provenen dels excessos de la construcció? Ha funcionat bé la xarxa social per protegir la gent, cal reconèixer-ho: l'estat del benestar està donant la talla. Però l'estratègia de futur és un misteri.

Als mercats se'ls en fot: les reformes que ells volen ja les anem fent. Però el nostre punt feble és un altre, justament aquest: com crear feina i fer-ho seriosament, amb visió de futur i de país. I passen els mesos i el que no apareix és una estratègia de veritat per sortir del forat. Com si esperéssim que canvii el vent…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes