La sopa d'all/ajo

Catalunya és bilingüe fins al moll de l’os. Es Catalunya, sí, i això té significats molt diferents segons la tribu a la qual pertanyis. Però s’expressa i viu en dues llengües en la proporció 4/6: 4 per al català, 6 per al castellà. Potser fa trenta o quarant anys la proporció era 3/7. No és un petit canvi, però tampoc espaterrant. Un, de molt important, sí que s’ha produït: el català és ara la llengua administrativa i oficial a la pràctica, estatus que el protegeix raonablement, deixant de banda les vergonyoses multes lingüístiques. El Baròmetre de la Comunicació (una enquesta periòdica que fa el govern) dóna sistemàticament, si fa o no fa, el mateix resultat: 6/4 o 4/6, segons els gustos. Amb variables territorials: no són el mateix la Terra Alta, el Vallès, la Vall d’Aran o el Baix Llobregat. I amb dramàtiques conclusions sobre l’eficàcia del sistema educatiu després de dècades d’immersió lingüística i “sàdica” persecució del castellà: només un 60% dels catalans el saben escriure correctament i un 77,5% el parlen correctament. Un gran èxit, sí… El baròmetre que s’acaba de fer públic torna a descobrir-nos la sopa d’all: bilingües fins al moll de l’os, amb un clar predomini del castellà. Seria més desitjable un fifty-fifty? Potser sí, però les coses són com són i si no hi ha cap terratrèmol a l’estil japonès, el país seguirà situat molt de temps més o menys al mateix lloc de sempre, entre la imperialista Castella (al servei de Madrid i la seva vocació de poder) i la imperialista França, que també rebenta per les costures si la deixes. Ah, per si algú en té cap dubte, si algun dia Catalunya és independent -que cada dia és una mica menys impossible- seguirà essent bilingüe. La vella Marca Hispànica: amb molt més anglès i molt més francès que ara, unes nocions bàsiques d’alemany per rebre els encàrrecs de la Merkel de torn i almenys les beceroles del xinès, cada dia més necessàries…

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes