Algú es creu (a més
de fer-ho veure) que es pot fer política (o qualsevol altra cosa)
explicant tot el que fas, fent pública la teva agenda i ensenyant
els calçotets per dintre i per fora?
La trobada secreta
entre el Carles i el Mariano (disfressats de persones, som si no
tinguéssin càrrecs públics) és una magnífica notícia. Clar,
s’han hagut de passar un mes i mig dient mentides ben grosses,
despistant, dissimulant... I què? No volíem diàleg? Doncs el
diàleg, en política i a la vida, es fa així. Sense pressió, sense
numerets, sense fotògrafs.
Això no vol dir fer
política d’amagatotis, sinó una cosa tan senzilla com aquesta:
cada cosa té el seu temps, parlar discretament, barallar-se en
públic, explicar els teus plans, amagar-los... Confesso que no
entenc de què es queixen alguns, tot i que és evident que els
adversaris alguna cosa han de dir, més que res per sortir als
mitjans encara que sigui dient rucades. Què volien, que anunciessin
la trobada i la publiquessin a les seves agendes públiques?
Amb això de la
transparència hi ha molta hipocresia i molta tonteria.
Tots fem o pensem
coses que de moment és preferible no explicar, justament perquè
així és més probable que surtin bé. Hi ha coses que està bé que
de moment no se sàpiguen, clar que sí. I és un comportament
perfectament democràtic i honest. Si el Carles i el Mariano
s’haguessin trobat amb dos-cents periodistes esperant-los a la
porta, més la pressió dels “hooligans” de l’un i de l’altre,
adéu diàleg: hauria tocat una bona dosi de show mediàtic.
L’un i l’altre
van fer el més intel·ligent que podien fer, i ojalà hi tornin,
encara que no arribin a acords. Això, per una vegada, és bona
política, discreta, eficaç.
Cal parlar, parlar i
parlar. Amb tranquil·litat, si pot ser. I si estem en desacord, que
hi estarem, doncs a votar, que és com ha d’acabar tota aquesta
història tard o d’hora. Votant.
 que es pot fer política (o qualsevol altra cosa) explicant tot el que fas, fent pública la teva agen...){kind=link}