El marianisme ja parla anglès: yes boss, ok sir

Segurament, amb les classes particulars que va rebent, Rajoy ja és capaç de construir frases complexes en anglès. Com aquesta: “Yes boss”. Acompanyada d'uns quants “ok”, per suposat, que sempre donen color a una conversa entre un “boss” i un subordinat.

La xerradeta telefònica entre els dos grans líders occidentals havia de durar vint minuts. Al final en va durar quinze. Segurament, no tenien gaire cosa a dir, l'un, ni a escoltar, l'altre.

Podem imaginar que si Trump passa del president mexicà i engega a fer punyetes el primer ministre australià, el president del govern espanyol els devia tenir per corbata. La decisió era òbvia: perfil pla, política exterior “model catifa”. Per tant, la trucada amb Rajoy, anunciada com un esdeveniment d'importància planetària, va ser en to amable i submís. Com correspòn al primer contacte entre habitants de galàxies molt, molt diferents i llunyanes.

És el que toca quan un govern tan gelós de la sobirania com el de Rajoy li diu a l'autèntic “boss” que si busca un representant per a afers europeus, latinoamericans, del Magreb i d'Orient Mitjà, allà està ell, disposat a donar-ho tot…

Més brillant, com a estratègia internacional, impossible. És un viu reflex de la talla política de l'actual govern espanyol: sense fer el milhomes com Aznar al ranxo de Bush, es posa humilment a disposició de l'imperi per fer de portaveu, portaplatets i “mamporrero” allà on més convingui per als interessos nordamericans o “trumpistes”, que no són ben bé el mateix.

En quinze minuts, a la seva peculiar manera, Rajoy va dissenyar tota una política exterior creient-se “el espabilao de Europa” i actuant com un autèntic ignorant. Això sí que és un home d'Estat!
Però no content amb aquesta gesta històrica, encara va tenir el valor de pronosticar l'enfortiment de la Unió Europea malgrat el Brexit, miracle força improbable a aquestes alçades…

A Trump, justament a ell, que està jugant fort (i més que ho farà) per carregar-se tot el que queda del que Europa representava. Va Rajoy, creient-se un gran estadista, i li diu a un enemic estratègic d'Europa quatre tòpics de segona que no es creu ni ell, que no té una idea ni d'Europa ni d'Espanya.
“Amic Donald, tu digues en què et podem ser útils, i ens hi posem… I si vols un exemple d'eficàcia i estatura política, fixa't en com collem els malvats independentistes catalans… En quatre dies es rendeixen. De manera que ja saps, Espanya està al teu costat pa lo que usté mande. Que tremolin els islamistes radicals, els immigrans il·legals, els refugiats i tots els que no vulguin fer les coses com Déu mana, com les fan els espanyols i els nordamericans normals...”

Vist des d'aquí no fa cap mena de gràcia.

Però a la Casa Blanca encara deuen riure ara.   

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes