L'altre dia, camí de Lleida, escoltava a la ràdio una gran tertúlia, a “can Basté”, sobre
els embolics fiscals dels futbolistes. Fins i tot en Xavi, des de
Qatar, hi va intervenir per explicar com funciona la cosa, justament
ell, que pel que sembla és dels pocs que ho fa impecablement. Bé,
ell i un altre, un futbolista noruec, si no m'equivoco: el seu pare i
representant, quan li van explicar tot el catàleg de trampes més o
menys legals per no pagar impostos, els va dir als del Real Madrid
que ni parlar-ne, que al seu país es feien les coses d'una altra
manera…
Una bona lliçó, però en llenguatge extraterrestre. El
futbol és un altre planeta.
El forat fiscal de Cristiano Ronaldo és
impressionant, el de Messi no era tampoc cap broma i n'hi ha a
grapats: els galàctics no són d'aquest món. I a sobre, els
aficionats (que a més són contribuents i ciutadans) en el fons
tampoc no s'escandalitzen massa: estan disposats a perdonar-ho tot
als seus ídols. Un exemple, la patètica campanya “Tots som Messi”
que va organitzar el Barça, com si l'estigués perseguint la Santa
Inquisició i no Hisenda…
Serà interessant veure com acaba tot plegat i
com mou els seus fils l'inefable Florentino, personatge clau de la
casta madrilenya que ho domina tot. De moment ho porten amb més
discreció i més discrecionalitat que en el cas de Messi, i no
m'estranyaria gens que acabessin trobant solucions refinades,
delicades, sensibles, que es puguin vendre a la ciutadania però que
no causin massa trencadissa… A veure com acaba i com ens argumenten
aquell vell tòpic, “Hisenda som tots”, que no se'l creu ja ningú
a aquestes alçades.
És obvi que si ets futbolista no val per a tu,
com no val per a les grans fortunes, per a les grans empreses, per
als “estalviadors” que tenen la pasta a algun paradís fiscal…
Amb l'excusa de ser un país “business friendly” i de no espantar
el capital, que ja se sap que els diners són molt porucs, en
realitat el que fan és estafar legalment a la immensa majoria de la
ciutadania, que paga molt més en impostos que els que més tenen i
que a sobre té la cara dura de voler un estat del benestar que,
diuen, i menteixen, no ens podem pagar…