Juncker, "l'amic" dels grecs

Algú es pensava que això de Grècia seria una anècdota? Ni la Merkel. I el seu esclau Rajoy, menys encara, per això fa mèrits per ser el millor esclau del món i, de passada, un dels pitjors governants del planeta. Al costat del seu enemic (i company d'ideologia i interessos) Artur Mas, per suposat. 

Això de Grècia s'està posant interessant...

Sorpresa del dia d'ahir: Juncker diu que la troika no ha respectat la dignitat de Grècia, de Portugal ni d'Irlanda. I la d'Espanya? Tampoc, però ho han dissimulat millor. 

Juncker, el primer ministre de Luxemburg que va muntar un dels majors paradisos fiscals europeus. Juncker, ara president de la Comissió Europea. Juncker, capaç de presidir de dia el mateix banc que roba de nit, ara resulta que està preocupat per la dignitat. De sobte, li treu el son la legitimitat democràtica de la troika. No hi ha res com adonar-se'n de les coses, encara que sigui tard, oi? 

Res, llàgrimes de cocodril. Ni una sola paraula que surti dels llavis d'un individu tan fals no mereix ni la més mínima credibilitat. 

Juncker forma part de l'operació "Salvem la cara". Això implica, què hi farem, ajudar a Tsipras a salvar la seva: donar-li una mica la raó, passar-li la mà per l'esquena, reconèixer algun petit error. Tot s'hi val si Grècia s'abaixa els pantalons i passa pel tub. Aquest és l'escenari: a veure si aquests grecs entenen d'una vegada qui mana aquí. 

Tenen raó en una cosa: Grècia ha de complir i ha de canviar radicalment. Però per a això no cal que se suïcidi: es legítim collar els grecs, fins a cert punt. Juncker comença a escampar fum per dissimular la que intenten que sigui la solució miraculosa: Grècia se suïcida resignadament, però li donem la raó una mica perquè es mori una mica més contenta, perquè tingui la sensació d'haver guanyat alguna batalleta.

Colarà aquesta nova mentida interessada? Depèn. Una vegada més, depèn de la mesura de dignitat de Grècia. És un país capaç de ser immensament digne i immensament indigne. Depèn. 

Això es posarà cada vegada més interessant. Si un pirata com Juncker intenta fer-se passar per amic dels grecs i fins i tot reivindica hipòcritament la seva dignitat, és que hi ha molt partit per endavant i el resultat està més obert del que volen fer-nos creure.

(19 febrer 2015)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes