Els Reis de Rajoy ens porten bones notícies

Ahir, mentre els tres Reis de l’Orient enfilaven cap a les cases dels nens i nenes, carregats de regals i d’il·lusió, el govern Rajoy ens deixava també un regalet als més grans. Unes dades: xifres sobre l’atur. Quin miracle tan bonic, just el dia abans de posar-nos a jugar amb l’escalextric, la play o el que sigui que ens hagin deixat aquests exòtics visitants… Ja és casualitat. Quin dia tan entranyable per rebre la bona notícia que inaugura l’any: per fi, Espanya comença a crear llocs de treball. 

Sí, hi ha 4,5 milions d’aturats. I d’ells, el 42% no rep cap mena de subsidi. Per no parlar dels que tot indica que es quedaran a l’atur per sempre. Ni de la precarietat, de la temporalitat, de les condicions, dels salaris… Però no li espatllem la festa al govern, que acaba d’inaugurar la temporada oficial de bones notícies: des d’ara fins a les properes eleccions generals, viurem un tsunami d’optismisme governamental. Amplificat, òbviament, per la immensa majoria de mitjans de comunicació, cada vegada més submisos, més entrampats i més disposats a complir els “suggeriments” del govern espanyol: tot són grans titulars, aplaudiments i cants a l’esperança. 

Primer surten uns quants ministres a dir unes quantes barbaritats: que si la crisi s’ha acabat, que si ja ningú no té por a perdre la feina… Cal tenir valor, però per això cobren i per això els espera la “porta giratòria” quan deixin el càrrec. I després dels ministres, surten les dades, que ja tenien preparades per fer callar els pessimistes, els que només veuen la mitja ampolla buida: colla de catastrofistes i emprenyats, no us adoneu que Espanya està sortint de la crisi? I tu et grates una mica el cap, poses cara de circumstàncies, fas memòria de tots els desastres que continuen i continuaran ofegant-nos, i no ho veus gens clar… 

Pessimisme incorregible, clar. I poca generositat per admetre els èxits -inqüestionables, oi?- d’aquest magnífic govern i la seva despistada i desnortada oposició… Hem de tenir més fe en els Reis Mags i en les bones notícies. Més optimisme i patriotisme. I somriure. I així, mica a mica, això de la crisi serà només un mal record… 

Sobretot, si tanquem els ulls i no mirem al nostre voltant. Si tanquem els ulls, potser ens acabarem creient totes aquestes mentides. I les que ens esperen els propers mesos.

(6 gener 2015)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes