Cap de setmana amb Syriza

El “road show” d’aquest any electoral català i espanyol comença lluny d’aquí, a Grècia. Les eleccions gregues són una mena de primàries per al nostre propi cicle electoral. Diguem que tots plegats escalfem motors, amb l’avantatge de què l’experiment es realitza molt lluny de casa. A veure què passa i què surt… 

De moment, és innegable que el factor Syriza és determinant. Com ho serà a les eleccions generals i catalanes el factor Podemos. Això vol dir que guanyaran? I que si guanyen, se’n sortiran? Ni remota idea. Però sí vol dir que la indignació, la ràbia, la frustració, ocuparan d’una manera o altra un espai central a Grècia i a Espanya. Ja no un espai marginal: és hora de girar la truita. Una altra cosa és fins a quin punt la girarem entre uns i altres: ni Syriza ni Podemos no tenen l’exclusiva de la dignitat, de la rebel·lia. 

El que sí s’estan guanyant, per la passivitat de les esquerres diguem-ne “tradicionals” (amb poques i notables excepcions), és liderar. Marcaran el camí, sens dubte. I ajudaran a obrir escenaris nous, plens de sorpreses per a tothom, ells inclosos, i d’esperances també compartides si ens deixem de “tonteries” partidistes. 

Des del llunyà 2008, des del miserable 2010 simbolitzat per la traició de Zapatero, fins i tot des de tot “el procés català” indecentment potinejat, el 2015 ens acosta per primera vegada a la sortida del túnel. No està malament, hi ha hagut anys molt pitjors i més desesperants. 

Problema? Grècia no és Espanya, ni de conya. Ni abans ni ara, i ho dic amb “carinyu”. Les comparacions només poden ser interessades i partidistes: diumenge i dilluns en veurem a cabassos. Però Grècia tampoc no és Mart: prenguem nota, perquè per fi el futur comença aquí. O, almenys, acaba el no-futur i el fes-te fotre, que no és poc. 

Amb el Bárcenas&Cia al fons, el vell tàndem Aznar&Rajoy, els patètics embolics Sánchez&Díaz, els jocs de mans del trio Lagarde-Draghi-Merkel i tants d'altres, s’intueix un final (no de color de rosa) a tanta claveguera.

(24 gener 2015)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes