Corrupció: ni més lleis, ni més pactes

En els comandaments dels dos grans partits que es reparteixen encara la política espanyola, excepte la catalana i la basca, s’ha encès una llum vermella de perill. Sí, just el botonet on posa “corrupció”. Fa temps que estava en groc, però no li van fer gaire cas. En tenen d’altres en vermell rabiós, i tampoc no els han fet gaire cas. Així els va.

En algun lloc del manual deu posar que quan fa anys que tens tots els llumets en vermell, fent pampallugues, i a sobre sona una alarma insistent, t’hauries de preocupar i reparar a fons la maquinària, però han anat tirant endavant i passant de tot. De tant en tant, s’endureix una llei, es fa un pacte anticorrupció, es diuen unes quantes paraules que sonin bé i qui dia passa, any empeny. Al final, és ben evident que ha servit de ben poc, per no dir de res: si em faig un tall al dit d'una mà i em poso una “tirita” al peu, no solucionem res… 

Però ara hi tornen, amb el mètode de sempre, perquè no tenen ganes de canviar les entranyes corcades del sistema. Així tenim la pocavergonya de l’Esperanza Aguirre donant idees per lluitar contra la corrupció, ella, precisament ella… Quin espectacle. O els dos grans partits parlant de nous pactes anticorrupció, de mesures més imaginatives, de perseguir delictes, d’endurir lleis, de severitat… 

No se n’adonen que fan tard. Han tingut tot el temps del món per encarar-ho frontalment i mirar de resoldre-ho, i han perdut tot el temps i tota la credibilitat. Les enquestes, cuinades, manipulades o despullades, diuen més o menys el mateix: que s’ha acabat. Clar que no tothom és igual, faltaria més, però el límit global d’indecència fa anys que va ser superat. 

El problema no són les pomes podrides: s'ha podrit el cistell.

Insisteixen a canviar el que no cal canviar: no és un problema de lleis ni de pactes, sino que és fruit del propi funcionament dels partits polítics, de la naturalesa del sistema polític espanyol. Que inclou el català, evidentment, tot i que amb alguns matisos.  

Si no canvien els partits, les fundacions, els sindicats, les llistes, el funcionament intern, ja poden fer les lleis que vulguin. 

Hi ha gent que té clar que això s’ha de canviar, a fons i de pressa, però les cúpules continuen residint en galàxies llunyanes i no volen -ni poden- canviar. Per això, esperaran, repetint el discurs de sempre, fins que les enquestes es converteixin en realitats. Per mèrits no quedaran, no.

(6 novembre 2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes