El Margallo dels acudits


Hi ha qui creu que el govern espanyol (i la famosa “casta hispànica” de la qual és una mena de gestor temporal) no té cap mena d’estratègia envers la crisi catalana. Per als acudits, funciona: un Rajoy mandrós que deixa passar el temps, a l’espera de què els problemes es resolguin sols... També funciona l’altre extrem: creure, com un acte de fe absoluta, que a base de fer castells o vies catalanes, enviar cartes a mig món i sortir al Financial Times, Europa se sentirà commoguda i donarà un copet de mà a aquests catalans tan simpàtics i esforçats. Però em temo que les coses funcionen d’una altra manera... Caldria escoltar més atentament, per exemple, una de les veus més sensates i brillants del govern, el ministre Margallo. Sí, també funciona fer acudits sobre ell, però té una estratègia força afinada. Primer, anunciar la catàstrofe, una i altra vegada. Primitiu? Potser sí. Eficaç? A la llarga, més del que sembla. Segon, taponar totes les vies i contactes internacionals: bloquejar qualsevol temptació de simpatia. I està funcionant. Tercer... Apostar per la crisi total. Sense tancs, sense collonades: el bloqueig internacional més absolut. El buit total. I al final, la rendició i l’esclat definitiu del problema català en mil bocins: ja tornareu de genolls a Espanya i Europa quan sapigueu el fred que fa a fora. Ell mateix ho diu: per això s’encarrega del tema el ministre d’Afers Exteriors i no el de Defensa. No hi haurà tancs ni caldrà posar ningú a la presó, tot i que hi haurà moments duríssims: l’estratègia passa per aguantar, per ofegar, per collar i per fer el buit. La batalla final, vaja, una mena d’aposta a tot o res: una part de Catalunya desesperada i eufòrica alhora, empesa a saltar al buit, a una declaració d’independència a la brava, i una operació de rescat amb condicions draconianes. La rendició final, aquest és l’horitzó. Mentrestant, aquí, anem fent, partint d’una anàlisi força equivocada de la realitat. Amb gran part de raó, segurament, però no és suficient.
(19.6.2014)

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes