La gent ho aguanta tot... de moment

(11 gener 2014). Totes les bombes funcionen més o menys a partir d’un mateix principi: hi ha un o més productes potencialment explosius que necessiten que s’activi un mecanisme per esclatar. A vegades falla, clar, però la teoria és aquesta, a grans trets. I es perfectament aplicable a la situació que estem vivint en aquest país des de fa anys. Dia a dia es va acumulant matèria explosiva, tones i tones de bombes potencials. Com que no hi ha manera de què explotin, els encarregats de manipular-les s’estan relaxant: les tracten de qualsevol manera, fabriquen bombes cada vegada més perilloses, juguen amb les espoletes... Pensen: “No passarà res, aquest país ho aguanta tot”.

Fins ara han tingut raó. O molta, moltíssima sort: aquest és un país acostumat des de fa segles a resignar-se, a encegar-se amb el patriotisme i a celebrar que fa sol, tenim bon clima i les millors taronges. Què més podem demanar, oi? Però el magatzem d’explosius comença a ser una catàstrofe apocalíptica en potència, mentre els encarregats continuen jugant amb les bombes. Fa poc van estar molt a prop d’activar l’espoleta, el mecanisme que un dia parà “click” i que Déu ens agafi confessats: la brutal pujada de les tarifes elèctriques. Van frenar a temps i ara ens l’administraran en petites dosis... Allò hagués pogut tenir conseqüències terrorífiques: es comença per protestar pel rebut de la llum i s’acaba fent una revolució. Però com que no va passar res, han continuat acumulant tones i tones d’explosius. La nova llei de l’avortament va pel mateix camí: pot convertir-se en el botó que faci esclatar el sistema. Segurament intentaran dissimular i maquillar una mica el seu talibanisme ideològic, perquè també se n’han adonat a temps: aquest país ho aguanta tot si es fa en dosis i ritmes digeribles. En el magatzem de catàstrofes futures hi ha el Rei, la corrupció, la casta hispànica, la banca, el menyspreu cap als catalans que volen votar, les grans companyies que ens estafen sistemàticament, les creixents desigualtats socials i econòmiques, les classes de religió...

Fins ara res no ha fet petar la primera bomba. Però ja estem en la fase de compte enrere. Només cal una petita espurna, una casualitat, una relliscada...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes