Per fi serem accionistes de SAREB

(16.11.2012) Cada dia em sento més accionista del Banco Malo S.A., aquesta cosa que ara anomenen SAREB per despistar-nos. Hem trigat, però per fi ja podem respirar: cada ciutadà i ciutadana té unes quantes accions d’un dels pitjors negocis de la història de la humanitat. Som propietaris d’un gran abocador de residus tòxics. I per tant, mica a mica pagarem la factura. 

Per això, perquè no ens posem massa nerviosos ni se suïcidi massa gent, també afluixen una mica la pressió sobre els desnonaments: seguirà essent brutal, però un 0,5% menys brutal. Espectacular, en efecte. El Govern (els governs i els gobiernos), per variar, mira de no enfadar la banca...


Ahir, doncs, el Govern espanyol va avançar una mica més en el seu projecte de socialitzar pèrdues de la banca, del sector immobiliari, dels massa espavilats i dels massa ingenus. 

Ens van venent la moto a peces, amb la malèvola intenció de què ens oblidem de què en realitat és una moto espatllada. 

Per això repeteixen i repeteixen i repetiran el principal “frame”: l’objectiu és que als ciutadans el SAREB no ens costi ni un euro. Ho diuen amb posat ben seriós, sense que se’ls escapi el riure. La vaga de dimecres ja queda lluny i cal fer reformes, reformes, reformes… I aquesta és la principal: encolomar-nos tot el forat de la banca, que passa a ser deute públic a la pràctica. Una brillant operació.

A sobre, en donaran la culpa a l’estat del benestar: ho veieu?, cal retallar més escoles, més hospitals, més pensions… Cal complir la Constitució al peu de la lletra: els deutes són el primer, els ciutadans que es fotin. Es la meva traducció, potser barroera, però que algú em digui que és inexacta. A Espanya, la Constitució és sagrada, ja es veu. 

De manera que hem passat formalment a ser una societat arruïnada i endeutada per a dues o tres reencarnacions. L’excusa? Que així començarà a rajar el crèdit a les empreses, es crearà feina i sortirem de la crisi en uns mesos. Algú es creu aquesta mentida? No, ni els que la diuen. Però estan molt enfeinats fent reformes i ja comencen a albirar els primers brots verds… 

Fins que no quedi res per reformar. Ni país on viure. Això sí, encara que sigui en el buit o a l’hiperespai, la Constitució seguirà existint pels segles dels segles.


Video> Triodos Bank: una altra banca és possible...



Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes