Ja tinc la resposta: la gent que salta del balcó.
Els que es llancen al buit des de la terrassa.
Els que es pengen d’un arbre quan arriben els funcionaris judicials enviats pels bancs que entre tots estem salvant.
Ja en són uns quants. I en seran més. Persones desesperades, aterroritzades, destruïdes. Persones que ho han perdut tot i escullen morir.
Tots aquests suïcidis, tots aquests drames, estaria bé que algú els apuntés al compte de resultats “creatiu” de moltes entitats bancàries i no poques institucions democràtiques que no han volgut veure què està passant.
Cert, són pocs casos i molt extrems. Però mentre alguns es passen el dia lluitant (suposadament) per la unitat d’Espanya o l’alliberament de Catalunya o el que sigui, aquest país s’està trencant per dintre.
No estem només arruïnats i endeutats per una o dues generacions, sinó que a sobre a la misèria li afegim aquesta ignomínia.
Com al segle XIX, quan l’esquerra somiava l’estat del benestar, la clau és la justícia, que no impedeix la competència, que no ha de ser un obstacle per a les legítimes ambicions personals. Ni perquè les pèrdues es reparteixin justament. La justícia costa de definir, cert, però segur, segur, que no és el que està passant en aquest país des de fa quatre anys. També costa de definir la intel.ligència, però no té res a veure amb la manera com estem afrontant la crisi: destruint el país, destruint la seva gent.
Què coi importa una frontera aquí o allà, un dèficit fiscal més o menys, quan el sistema serà el mateix i seguirà destrossant l’únic que dóna sentit a un país, la gent.
Quanta gent cal que salti des del seu ex-balcó del seu ex-pis? Quants cadàvers més calen? Quantes històries dramàtiques més? Què més ha de passar perquè reaccionem?
PS: una cançó i un clam..
Un vell himne, que proposa l'amiga i activista Marina Fahmüller... Amb un eco del primer Dylan i de la joveneta Joan Baez...
Algunes coses poden canviar:
Kutxabank a El Periódico
No castigar els que paguen (que també és una reflexió sensata)
50.000 firmes perquè els partits polítics escoltin el clam
I d'altres (per desgràcia) potser no canviaran mai:
Qui, com i per què atura els canvis a la llei hipotecària?
 Ahir em preguntava qui ens rescatarà dels bancs. Qui aturarà els desnonaments brutals, qui canviarà la llei hipotecària, qu...){kind=link}