A Espanya els extrems funcionen: la División Azul, l’emigració dels 60, ara l’onada Merkel… O l’Amèrica llatina, en casos desesperats, com al 39 o 40... Mai no emigrem al lloc om està el futur: als Estats Units. Ho dic amb la (relativíssima) autoritat de pertànyer a una família que hauria pogut emigrar a Massachussetts i va preferir la conca del Ruhr. I així ens va.
Sempre Alemanya, des dels temps de l’Imperi Romà… O Carlemany i la seva Marca Hispànica, que no era altra cosa que una trinxera contra Al-Andalus. Perduts com estem en l’embolic sense futur dels González, Aznar, Zapatero i Rajoy, més els seus homòlegs autonòmics (amb l’excepció de Maragall, defectes i virtuts incloses), ens sembla que la salvació és a Alemanya. Una i altra vegada: curiosa fixació, frustrant il.lusió…
Les terres promeses són més lluny i més a prop. Llàstima de gent emprenedora i valenta, que insisteix en l’obsessió alemanya, quan hauria de buscar l’horitzó en la promesa americana… Un país que es basa en una mena d’ideal i d'identitat molt diferent a la catalana o a l’espanyola o a l’alemanya, un país que amb tots els seus defectes ofereix més futur (i més dur, sí, Obama inclòs, ai...) als que volen lluitar i han entès que el Far West mai no s'acaba. Més futur que Europa, què hi farem. I menys còmode, de moment. Però aquí emigrem a Alemanya, com si Frau Merkel tingués un futur millor per a tots… Que ho preguntin als francesos d’aquí a uns mesos, per exemple…
Ah, sí, ells van ser germànics en temps pretèrits, ells van ser part del país de Carlemany, sí, però també van ser el país de Lafayette... Mentre aquí ens entreteníem entre el Cid i els almogàvers.
Al capdavall, no està de més recuperar la història de l'estàtua de la Llibertat o de la torre Eiffel...
Video> Land of the free...
 Encara sort que tenim els espanyols. Boníssim titular del “Frankfurter Allgemeine”. Que encaixa amb la fal.lera que hi ha a ...){kind=link}