Ens n'estem cansant, sí, però quan reaccionem, al ritme que anem, ja serà tard... La banca sempre guanya, més encara quan té l’aparell de l’Estat al seu servei: unes lleis abusives (legals, sí, clar, però justes?), la maquinària judicial (al servei de la llei, la qual està al servei de la banca) i els pressupostos de l’Estat, que cobreixen tots els forats gràcies a la generositat i solidaritat dels ciutadans.
Magnífic: el sistema funciona com un rellotge. I com una immensa trituradora de vides: les pèrdues no es reparteixen mai, se les queda totes el deutor, per tota la vida i per les properes reencarnacions.
Mica a mica, però, amb una lentitud exasperant, el país va reaccionant davant d’aquesta indecència.
Un dia és una sentència judicial, un altre és un servei de mediació, o una protesta per evitar un desnonament. O ara els jutges i fiscals que per fi han entès al servei de qui i què estan. Mentrestant, crec recordar que al Congrés hi havia el 2011 una subcomissió per estudiar això de les hipoteques, sense presses, i no em consta que hi hagi ànsies per ressucitar-la…
Ja ens sabem la lliçó, oi? A Espanya el més sagrat és l’imperi de la llei i la Constitució intocable. Com si les lleis fóssin divines, com si la societat estigués al servei de la llei i no a l’inrevés. Com si les lleis fóssin neutres, pures, immaculades, i no estiguéssin mai al servei dels interessos de l’oligarquia que ens està portant a l’abisme.
Però clar, entre una cosa i l’altra, i amb tants maldecaps que donen els catalans, mai no troben temps per canviar de veritat això de les hipoteques… Ni per parlar-ne. Un tema menor, sens dubte… El nostre sistema polític encara no ha trobat -ni trobarà- temps per afrontar la qüestió de les hipoteques. Però sí per re-hipotecar-nos a tots plegats a través d'invents com el BancoMalo S.A., com el pèrfid sistema de finançament del deute públic, com els ajuts a la banca...
Això diu molt de la qualitat de la nostra democràcia, en efecte...
