I mentrestant a l'antiga Tarraconense...

(5.10.2012). Els bisbes catalans envien un missatge sensat a la societat espanyola i a la catalana, mentre es desmarquen suaument, sense estridències, dels excessos patriòtics dels seus col.legues de la resta d’Hispània. 

El debat sobre la independència de Catalunya va ser condemnat, amb l’abstenció de quatre bisbes només, per l’episcopat hispànic: el van titllar de “moralment inacceptable”. Ara els bisbes d’una part de l’antiga regió romana de la Tarraconense defensen la “legitimitat moral” de qualsevol opció política que respecti la dignitat inalienable de persones i pobles. 

Ens movem, doncs, en el terreny de la moral, que ja està bé i permet elevar una mica el nivell del debat i centrar-lo allà on correspòn. En la llibertat. Que cadascú entén a la seva manera, clar. Però la qüestió catalana va d’això i no només de quants calers em deuen, que és una mica trist per molt pragmàtic que sembli.  

Ens agradin les seves opinions o no, els bisbes tenen el mateix dret que qualsevol ciutadà a dir la seva. Administren un poder indirecte encara notable, és cert, i poden caure més o menys simpàtics, però la democràcia és això, no? 

Tanmateix, no qualificaria jo els bisbes catalans d’independentistes, precisament. Deuen saber, clar, per on van els sentiments i idees dels seus feligresos (diversos, evidentment) i dels clergues, i se situen en un punt mig més que raonable. 

No prenen partit, però obren joc. En els temps que corren, no és un gest menor. 

Almenys a Catalunya, ser independentista no és pecat ni va contra cap llei moral o divina. Com tampoc no ho és ser espanyolista, europeïsta o partidari de la confederació de la Via Làctia. 

Si no satanitzem ningú, si intentem dialogar des del respecte, des de la llibertat, des de la democràcia, és possible que de tot aquest procés, inevitablement tens i difícil, en surti un país millor. O com a mínim, el país que vulgui –lliurement- la majoria. Seria un salt qualitatiu extraordinari en la dura i sovint brutal història d’Hispània. Tarraconense inclosa.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes