L'ibuprofè de Kern Pharma

(5.9.2012) Quan entres a una botiga, la darrera cosa que penses és que pots, si no salvar el món, sí fer-lo una miqueta millor. Tu vas a comprar menjar, roba, un medicament o un cotxe, el que sigui. Costa una mica estar pendent d’altres coses en aquest moment, però no és impossible. A l’estiu tens una mica més de temps per pensar en comportaments automàtics, poc reflexius, que pots canviar sense gaires maldecaps. I temps de contrastar experiències i idees en tertúlies… I fer alguns experiments.

Tornem a la botiga: tu tens els diners a la butxaca, tu decideixes en què te’ls gastes. Estaràs influït per la publicitat o les tendències, però els diners són teus i només tu tries a què els dediques. Conec gent, per exemple, que no compra mai a les botigues dels “xinos”, no perquè siguin xinesos els venedors, sinó perquè es tracta de persones que aposten pels productes d’aquí. Gent que prefereix un cotxe fabricat a Espanya (o a Catalunya) que un de japonès: almenys així es poden mantenir alguns llocs de treball al país. Seria el mateix cas que comprar a fora de Terrassa -per posar el cas de la meva ciutat- només el que no trobes al comerç local. O productes ecològics, o verdures conreades a prop de la ciutat, o no experimentats en animals, o d’empreses que no exploten els treballadors i són socialment responsables… 

Es poden fer infinitat de coses sense necessitat de caure en el talibanisme: senzillament, donar els teus diners a qui creus que val la pena, per uns determinats valors. 

Sense oblidar, clar, que en primer lloc has de satisfer les teves necessitats i no sacrificar-te per causes heroiques ni pagar més del compte: l’egoïsme és el motor inevitable de l’economia, però pot matisar-se amb una mica d’intel.ligència… Potser no sempre, però sí molt sovint. 

Ho vaig descobrir aquest estiu a una farmàcia, quan vaig demanar una capsa d’ibuprofè… i se’m va acudir que el preferia de Kernpharma, ja posats. Fa un cert temps que segueixo la pista a aquesta empresa terrassenca, que fa les coses força bé, buscant els beneficis –lògic- però essent conscient del seu paper social. Aquesta primera experiència em va fer pensar: puc eliminar el meu maldecap i al mateix temps “votar” per una marca, empresa o valors. Una obvietat, sí, ja ho sé, què hi farem: he descobert el meu poder com a consumidor. Però oi que es tracta d’anar canviant coses? Doncs aquí hi ha una pista… A l'ibuprofè, exactament.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes