El nivell polític d’afirmacions d’aquesta mena, simètriques de les rucades que diuen alguns polítics populistes per tocar els nassos als catalans i dissimular per què no tenen números vermells, és indescriptible. Puc entendre que cal apujar el to i de tant en tant dir alguna cosa gruixuda, és el joc, no cal amoïnar-s’hi. Tàctiques... Puc entendre que cal provocar, a veure si algú s’escalfa i reacciona. De la mateixa manera que puc entendre la fredor governamental: una estratègia fina, per una vegada. Tranquils, ja els sortirà el que porten a dins...
Però culpar els andalusos o els extremenys de les estretors dels catalans és un error i una injustícia. Com culpar els madrilenys.
La culpa és de la casta –de dretes, de centre i d’esquerres- que controla l’Estat i reparteix en funció dels seus interessos clientel.lars. Clar que qui pot se n’aprofita, evident. I humà. Però les culpes són de qui decideix el repartiment, de qui avala la injustícia, de qui atia el foc de l’anticatalanisme, qui excita l'espanyolisme visceral, el dels toros i Tele5 o TVE o Antena3, per entendre'ns.
La culpa no és “del sud”, així, en genèric, com si fossin tots una colla de ganduls. Oblidant que per als “del nord”, nosaltres formem part “del sud”. I els nostres patètics comptes públics, també. Igual que això de donar les culpes de la nostra crisi a Espanya: no ens hi escarrassem, a fora trigaran molt a distingir entre catalans i espanyols. I alguna petita culpa devem tenir, o no? O és que ens estem creient de veritat que som i serem els alemanys d'Espanya?
I més coses: Catalunya no només subvenciona els andalusos, sisplau. També subvenciona (d'una altra manera, més refinada) els bascos o navarresos, que són els autèntics privilegiats d’Espanya: tot s’hi valia per guanyar una guerra mai no acceptada com a tal. I a sobre el nacionalisme català té una tendència històrica a vaure'ls com a companys de viatge, quan sempre han anat i aniran a la seva. Fins i tot en temps de la guerra civil, de Franco, de les bestieses d'ETA, apa, ja està dit. Per si no se n'havien adonat els "galeuska".
Aquesta és la injustícia més clamorosa, la que “la casta” troba la mar de normal i justificada: és un dret històric o foral. O potser diví, qui sap… "The Basque Country is different". "The Kindgom of Navarra is different". I a callar.
Per reivindicar el dret a marxar d'Espanya (un dret legítim si ho vol una majoria àmplia, i ja hi anem...) no cal caure en els vicis de “la casta” ni perpetuar-los. Potser ja seria hora de fer i dir les coses d’una altra manera, no? El futur no es funda sobre els tòpics simplistes del passat, de sempre, sobre la dialèctica sud-nord (depèn de quin sud i de quin nord) ni girant com un mitjó la tronada demagògia del pitjor espanyolisme.
