Tot plegat va cap a algun lloc? Sí? Segur?

(11.7.2012) Sí? Segur? Tot això que estem fent des del 2008 té algun sentit o és pura improvisació? Cadascú és molt lliure de ser optimista o pessimista, i tant. Però jo diria que no. Que no va enlloc, per moltes corbates que es posin, per molta raó d’Estat que invoquin quan van maldades. Fins i tot, encara que el rei intenti salvar-se de l’ERE: més decoratiu no pot ser, o no ens n’hem adonat encara? En fi, el rei és el de menys, ara per ara... 

Algú ha vist en algun lloc alguna mesura que pugui ajudar les empreses a crear feina? Ni una. Rebaixar els costos socials seria un possible camí (ves a saber amb quines conseqüències), però en aquest 30% de “sobrecost” (i de model de benestar) hi ha una de les claus de les possibles sortides de futur. I encara té el valor Rajoy dir que la missió del seu govern és crear feina... Ni ho fa ni ho farà. No és aquest el seu objectiu. Ni el d’Europa ni dels mercats: crear valor per a l’accionista, garantir el cobrament de l’acreedor, generar fabulosos ingressos per al futur... I a Catalunya? El mateix, pagar deutes, amb la derivada de subratllar el col.lapse innegable d’un model d’Estat. 

Resoldrem alguna cosa apujant l’IVA, retallant sous públics, pensions, jubilacions, llocs de treball, capacitat de consum, atur, etc? Hem resolt alguna cosa fins ara? No, oi? Doncs no sé, que cadascú es respongui. Jo diria que no. Però fem un pas més cap a l’abisme, amb valor suïcida, que és el que en aquest país s’ha portat sempre. Clar que sí. Un pas endavant, sempre. Sense pensar. Clar. Endavant, no serem menys que Grècia o Portugal. Si cal estavellar-se, nosaltres els primers. Ah, que podríem fer algun petit canvi? Res, queda molt més heroic això d’estrellar-se contra els penyasegats. Després de guanyar temps per si s’esdevé algun miracle, que en això estem entretinguts des de fa quatre, quatre anys.  Doncs vinga, va, cap a les roques, sense dubtar... I tranquils, que els interessos del nostre desastre ja els cobrarà algú més intel.ligent en algun lloc. No cal que siguin els avariciosos i odiosos mercats. No. Pot ser senzillament algú que no faci les coses a la nostra manera. Algú equivocat, sens dubte, però que curiós que tingui per davant un futur millor... Una casualitat, clar.

Share this: