I si plantem un hort?

(4.7.2012) Es la nova tendència: tenir un hort o una cosa semblant a un hort. Moda passatgera? Venada ecologista? Podria ser, com tantes coses que duren dos dies, ens exciten de pressa, ens cansen de pressa i les substituïm per la següent tendència, espontània o manipulada. Ja fa temps que silenciosament han anat apareixent gadgets per construir un hort urbà al balcó de casa, que a les llibreries es multipliquen els llibres d'horticultura amateur, que es creen associacions per compartir terrenys... A la qual cosa cal sumar els que no han deixat mai de tenir hort: el que abans semblava gairebé tercermundista, una resta arqueològica del país de la postguerra, ara resulta que és moderníssim. Tot i que els horts dels afores de moltes ciutats tampoc no els aniria malament un toc més que de disseny, de gràcia: no cal que semblin els afores de Calcuta. 

La crisi hi ajuda, clar. No només perquè la gent hagi de plantar un hort per menjar (també passa, i més que passarà), sinó perquè mirem més com gastem els diners, ens adonem que mengem verdures insípides, valorem plaers senzills com fer créixer una tomaquera o celebrar la collita de carabasses... Comença a dibuixar-se un profund canvi de valors, en paral.lel a la digestió de la catàstrofe que ens ha arruïnat i que pagarem per triplicat més justos que pecadors. Els horts són un de tants símptomes: n'hi ha i n'hi haurà més. 

En sortirem més pobres, de tot plegat, però ojalà també en sapiguem sortir una mica canviats, més rics en altres coses que no tenen a veure amb els diners. La recuperació d'alguns valors de la terra, no pas tots ni molt menys, és un dels camins que tenim al davant: fenòmens com "slow food", altra vegada amb l'inquiet xef terrassenc Artur Martínez pel mig, van en aquesta línia i sembla que tenen molt futur. Segurament un hort més o menys no canviarà el món, però alguna cosa ho aconseguirà en algun moment. Comences per plantar tomàquets i qui sap si acabes per fer una revolució. Millor, si pot ser, tranquil.la i autèntica, no com tantes llaunes i falsificacions que ens han venut. Si no la fem, només ens queda un futur de pagar deutes fins a l'infinit. Qui s'hi conformi, ja sap. Un hort, o similar, pot ser un bon principi...

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes