(4.7.2012) Es la nova
tendència: tenir un hort o una cosa semblant a un hort. Moda passatgera? Venada
ecologista? Podria ser, com tantes coses que duren dos dies, ens exciten de
pressa, ens cansen de pressa i les substituïm per la següent tendència,
espontània o manipulada. Ja fa temps que silenciosament han anat apareixent
gadgets per construir un hort urbà al balcó de casa, que a les llibreries es
multipliquen els llibres d'horticultura amateur, que es creen associacions per
compartir terrenys... A la qual cosa cal sumar els que no han deixat mai de
tenir hort: el que abans semblava gairebé tercermundista, una resta
arqueològica del país de la postguerra, ara resulta que és moderníssim. Tot i
que els horts dels afores de moltes ciutats tampoc no els aniria malament un
toc més que de disseny, de gràcia: no cal que semblin els afores de Calcuta.
La
crisi hi ajuda, clar. No només perquè la gent hagi de plantar un hort per
menjar (també passa, i més que passarà), sinó perquè mirem més com gastem els
diners, ens adonem que mengem verdures insípides, valorem plaers senzills com
fer créixer una tomaquera o celebrar la collita de carabasses... Comença a
dibuixar-se un profund canvi de valors, en paral.lel a la digestió de la catàstrofe
que ens ha arruïnat i que pagarem per triplicat més justos que pecadors. Els
horts són un de tants símptomes: n'hi ha i n'hi haurà més.
En sortirem més
pobres, de tot plegat, però ojalà també en sapiguem sortir una mica canviats,
més rics en altres coses que no tenen a veure amb els diners. La recuperació
d'alguns valors de la terra, no pas tots ni molt menys, és un dels camins que
tenim al davant: fenòmens com "slow food", altra vegada amb l'inquiet
xef terrassenc Artur Martínez pel mig, van en aquesta línia i sembla que tenen molt futur.
Segurament un hort més o menys no canviarà el món, però alguna cosa ho
aconseguirà en algun moment. Comences per plantar tomàquets i qui sap si acabes
per fer una revolució. Millor, si pot ser, tranquil.la i autèntica, no com
tantes llaunes i falsificacions que ens han venut. Si no la fem, només ens
queda un futur de pagar deutes fins a l'infinit. Qui s'hi conformi, ja sap. Un
hort, o similar, pot ser un bon principi...