O sigui que, si no hi ha cap desgràcia, el show seguirà fins que acabem perdent el fil. Que si en Fernández Ordóñez, que si en Zapatero, que si en Rato, que si en Serra, que si la Salgado o el Solbes, que si el conserge o la becària o el director de l'oficina de Matalascañas de Abajo...
No en treurem mai l'aigua clara, segurament perquè tampoc no és aquest l'objectiu. Si ho fos, posats a fer preguntes, igual no seria cap mala idea investigar una mica de qui depenia Caja Madrid... Calla, no serà pas de "la Comunidad" i les "mamandurrias" de doña Espe? No, segur que no. Com la resta de caixes, tot net i polit, res a dir, clar. Les connexions amb els partits, amb les oligarquies autonòmiques, el descontrol legal que va permetre desnaturalitzar les caixes... Millor que no remenem massa.
De manera que ja podrien deixar l'espectacle i agafar vacances parlamentàries, a veure si tornen més descansats i els dóna temps, no sé, per exemple de canviar alguna coseta sobre les hipoteques, el gran drama de la gent normal en aquest país... L'atur no estarà en les seves mans resoldre'l, però això es podria: depèn de la voluntat de canviar les lleis. Sí, clar, ho estan estudiant, i una d'aquestes legislatures ens sorprendran... Ara hi corren.
Doncs que no pateixin ni per les hipoteques ni per les caixes. Que perdem el fil de Bankia, de la crisi o de la bombolla immobiliària i financera o de com estan convertint la crisi en una magnífica oportunitat per enriquir-se uns quants, ja no importa massa. Les conclusions a les qual pugui arribar el Congrés quedaran per a la història. No se'n farà res més. I al setembre, després d'un agost que promet emocions fortes, quedarà tot tan, tan lluny... Llum i taquígrafs, sí. Que no faltin, sobretot, ja ho veiem.