I la culpa és de...

(27.7.2012) Millor que tots els que hagin de passar pel Congrés a explicar la seva versió sobre el desastre de Bankia vigilin atentament la seva salut. Que no tinguin accidents fatals, que s'allunyin del risc d'infart o de qualsevol altra causa que els pugui portar de pet a l'altre barri. Si algú la dinya, serà el culpable: aquestes coses van sempre així, l'ideal és que hi hagi un mort per carregar-li el mort. La humanitat funciona amb aquests paràmetres, encara que no sigui de bon gust reconèixer-ho i molt menys en veu alta. 


O sigui que, si no hi ha cap desgràcia, el show seguirà fins que acabem perdent el fil. Que si en Fernández Ordóñez, que si en Zapatero, que si en Rato, que si en Serra, que si la Salgado o el Solbes, que si el conserge o la becària o el director de l'oficina de Matalascañas de Abajo... 


No en treurem mai l'aigua clara, segurament perquè tampoc no és aquest l'objectiu. Si ho fos, posats a fer preguntes, igual no seria cap mala idea investigar una mica de qui depenia Caja Madrid... Calla, no serà pas de "la Comunidad" i les "mamandurrias" de doña Espe? No, segur que no. Com la resta de caixes, tot net i polit, res a dir, clar. Les connexions amb els partits, amb les oligarquies autonòmiques, el descontrol legal que va permetre desnaturalitzar les caixes... Millor que no remenem massa.


De manera que ja podrien deixar l'espectacle i agafar vacances parlamentàries, a veure si tornen més descansats i els dóna temps, no sé, per exemple de canviar alguna coseta sobre les hipoteques, el gran drama de la gent normal en aquest país... L'atur no estarà en les seves mans resoldre'l, però això es podria: depèn de la voluntat de canviar les lleis. Sí, clar, ho estan estudiant, i una d'aquestes legislatures ens sorprendran... Ara hi corren.


Doncs que no pateixin ni per les hipoteques ni per les caixes. Que perdem el fil de Bankia, de la crisi o de la bombolla immobiliària i financera o de com estan convertint la crisi en una magnífica oportunitat per enriquir-se uns quants, ja no importa massa. Les conclusions a les qual pugui arribar el Congrés quedaran per a la història. No se'n farà res més. I al setembre, després d'un agost que promet emocions fortes, quedarà tot tan, tan lluny... Llum i taquígrafs, sí.  Que no faltin, sobretot, ja ho veiem.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes