Segon, el passaport.
Els quaranta mil espanyols que se n'han anat en mig any a buscar-se la vida pel
món. El doble que en el mateix període de l'any passat. I segurament la meitat
que l'any que ve. I gairebé una quarta part són catalans. L'exportació de
talent és una altra via de fuga de la riquesa del país, a més dels milions
d'euros que viatgen a través de les fronteres a la recerca d'estats més
fiables. Missatge transparent: el futur ja no és aquí.
Tercer, la marca. Sí, la
"marca Espanya" que, a falta de feina, està entestat el govern a
promoure i és de suposar que a gastar-s'hi alguns calerons dels que no tenim.
La causa, sens dubte, es mereix qualsevol sacrifici, com l'AVE, del qual no se
n'ha tornat a parlar: tot sigui per la pàtria, ruïna inclosa. Els tres fets o
símptomes se sumen a molts altres que cada setmana van enviant el mateix
missatge repetitiu, insistent: el futur se'ns escapa. I els governs estatal i
autonòmics no sembla precisament que tinguin el futur entre els seus plans: el
dia a dia els ofega. S'entén, humanament, clar. Però per a això són governs,
diria jo. O parlaments, que no n'anem faltats, precisament. I del Senat ni en
parlem, no cal. Si algú és capaç de demostrar que serveix per a alguna cosa, sisplau, que no dubti a fer-ho saber, que ens alegrarà...
Per cert, a algú li sona un projecte per retallar senadors?
Per cert, a algú li sona un projecte per retallar senadors?
Un xandall, un passaport i una marca, esperem que no sigui a l'estil
contundent de l'exambaixador a Polònia i les seves ballaruques... Tot i que
segurament, la marca Espanya ja és això, ja. I el xandall aleshora ja no desentonarà tant.
