(6.6.2012) El nom no ens sona gaire, encara. Grec, oi? No és la millor carta de presentació en aquests moments, dir que ets grec. Però dir que ets espanyol o català no és gaire millor, què hi farem. D'aquí al 17 de juny, la data en la qual pot ser que ens caigui el món al damunt si aquest polític grec aconsegueix trencar el sistema i posar en marxa la mare de totes les batalles econòmiques, en sentirem a parlar cada vegada més.
Té un to populista, radical i inflamat que segur que encaixa en un país destrossat com Grècia. Pels seus propis errors i abusos, per la brutal aplicació d'una política econòmica que no va enlloc. El seu discurs és més seductor com més desesperats estan els grecs: refundar Europa, derrotar els poders financers, no ens deixarem empènyer a l'infern, Grècia no serà el laboratori per experimentar polítiques ultraliberals a exportar a tota Europa, cal recuperar el sentit de la democràcia (a Atenes sona diferent, clar)...
Mentre mig món no té massa mania a insultar-los i posar-los com a exemple per a públic escarni, el tal Alexis Tsipras va escampant el seu missatge i sembla que té possibilitats a les properes eleccions. Entre ell i la Merkel, als dos extrems, ajudats pels nostres entranyables mercats i un govern espanyol que no sap on va, són capaços de fer descarrilar Europa sencera. Clar, és més simpàtic en Tsipras que la Merkel: el seu és el paper de l'heroi que ha decidit desafiar el món, aixecar la bandera de la dignitat, allò de "más vale morir de pie que vivir de rodillas". Molt bonic, sí, però pot acabar catastròficament també: cal valor i heroïsme per plantar cara a tot aquest desastre i a tanta mentida interessada, sí, però l'excés de valor acostuma a portar ràpidament al cementiri.
El radicalisme de Tsipras és temptador perquè almenys ofereix dignitat, decència, justícia, que no és poc quan estàs a punt de perdre-ho tot. Queden pocs dies i ens costarà seguir-ho, perquè aquí ja estem ben entretingudets. Tanmateix, el 18 de juny es començaran a moure peces segons el que hagi passat a Grècia. No són les Termòpiles, però s'hi assembla força.
 El nom no ens sona gaire, encara. Grec, oi? No és la millor carta de presentació en aquests moments, dir que ets grec. Però d...){kind=link}