Fukushimabanquers

Qui oli remena, els dits se n’unta. Qui mou diners i deixa crèdits, suposadament, no té massa problemes a donar crèdits als seus propis treballarors perquè comprin les seves pròpies accions. Es el que va fer Bankia fa uns dies: tots a comprar accions, que hem d’aturar l’hemorràgia al preu que sigui. I afegeixo: sobretot si sabem que al final el preu el pagarà tota la societat, clar que sí. 

El que fa Bankia, les desgràcies que ha fet en el passat i les que pagarem en el futur, serveixen d’exemple per a escarni públic i potser poden fer-nos oblidar que si fa o no fa a tot arreu ha passat el mateix. Aquests dies, per exemple, ens escandalitzàvem (qui encara tingui moral...) pels catorze (14!) milions que rebrà de pensió un directiu de Bancaja, entitat que hauria de ser declarada zona super-catastròfica en un sector on les catàstrofes es compten a desenes. O per tants i tants altres casos que van sortint amb comptagótes als mitjans, quan ja no es pot tapar més l’escandalós muntatge. 

Evidentment, els papers sempre estan ben redactats i endreçadets, tot té un aire súper-legal i d’impecable justícia retributiva. Faltaria més. Senzillament, està molt ben muntat. Pel que sigui: per no pagar impostos avui, per diferir retribucions al futur, per dissimular la magnitud dels pagaments i de l’escàndol, per camuflar l’impacte de decisions aparentment innòcues, per amagar el saqueig organitzat i legalitzat de tot un país. 

Que no veien a venir la crisi és evident: si no, ja s’haurien emportat abans els diners, perquè alguns no els cobraran, en part o del tot. O els hauran de tornar. O hauran d’aguantar més d’una i de dues xiulades o mirades acusadores, com ja ha passat em alguns restaurants i clubs de luxe. O acabaran, si és que les seves entitats no els proporcionen un exèrcit d’advocats, davant dels tribunals. 

Això és el que trobo més impressionant: tan llestos, tan sobrats, tan poderosos, i no van veure a venir la catàstrofe que ells mateix estaven muntant. El preocupant és que estaven convençuts que allò no petaria mai… Com els que van muntar Fukushima, vaja.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes