Els "florentinos" i els "construcciones manolo"

Cada dia ens intenten fer creure coses que no són veritat però que justifiquen suposadament els sacrificis, les retallades, les clatellades, l’IVA i el que faci falta. Fer la llista de les mentides interessades que hi ha en circulació resulta esgotador: sortirien pàgines i pàgines i més pàgines. Totes en la mateixa direcció, ja és casualitat, poc enginyoses en general. Els ciutadans, però, se les empassen: moltíssima gent no sap de què li parlen, té por, confia en el pensament màgic (les coses no poden anar malament sempre, ja ens en sortirem, els que manen saben el que fan...). Cal dir també que els ciutadans van intuint que els estan enganyant, però a la veritat li costa obrir-se pas.

Avui afegeixo dues mentides més a la meva col.lecció personal…

1) Existeix la dació en pagament al nostre país? Podrà existir algun dia? Noooo!, exclama esverat tot el sector bancari, aprofitant-se del seu evident poder sobre la política, gairebé tota la política. Ni pensar-hi! Seria el cataclisme còsmic més gran de la història. El truc aquí és que les lleis no prohibeixen la dació en pagament: bé som un país lliure, oi que sí? Doncs racció doble de llibertat de mercat: la dació en pagament existeix només per als promotors immobiliaris. I si no surt bé el negoci, promotors i banc hi perden plegats i el banc es queda els pisos, els locals o el que sigui. Ja sé que el que estic dient no és molt tècnic i deu admetre finíssims matisos i elaborades argumentacions jurídico-econòmiques, però la crua realitat és aquesta: el sistema hipotecari està enfocat per agafar i exprémer els ciutadans/deutors com a hostatges de per vida. Els promotors, a seguir fent negocis, que així de bé ens ha anat.

2) Una altra gran mentida: el brutal problema de deute privat -famílies i empreses- que arrossega aquest país, és culpa de tots. Per tant, l’hem de pagar entre tots. Lògic, oi que sí? Doncs, no. Anem a veure una dada: els promotors immobiliaris representen el 60% de la morositat empresarial. Es a dir, dels impagats. Bé, en diuen "dubtosos", que queda més elegant als balanços. El 60%! 

O sigui que el forat negre de la banca no el generen els immigrants que no han pagat la hipoteca que no els haurien d’haver donat mai, ni la parella que ha perdut la feina i no li queda res, ni tan sols els pladuristes de 19 anys que es van comprar un BMW a crèdit, sinó sobretot els mateixos promotors que ens han portat a la ruïna més absoluta. 

Els "florentinos" i el "construcciones manolo" de la cantonada. Amb la col.laboració dels "senyors manel" de les caixes i bancs. Tots ben encorbatats. Bé, els "manolos", no, però amb un Audi A6 aparcat a la porta. I un feix de bitllets de 500 a la caixa forta.

Ah, i a sobre els darrers anys la banca espanyola gairebé no ha reduït la proporció de crèdits donats al sector immobiliari. Van refinançant i refinançant, a veure si para de ploure.

De manera que els diners que falten per sortir del forat els tenim tots convertits en totxo, ciment i deutes –aquests sí- impagables. Les dades no poden ser més contundents: promotors i banca són el brutal problema que ens està arruinant el present i el futur. La seva conxorxa és el problema, a més d'un sistema polític impotent, incapaç d'afrontar-lo. I ara ho hem de pagar entre tots, oi?

Share this: