Nacionalitzar els ciutadans

En aquest país els milers de milions van que volen. Els darrers, els set o deu o vint mil milions o cinquanta mil o el que sigui que ens jugarem a la ruleta de Bankia o els milers que apostarem en el gran casino de la banca espanyola, a veure si ho perdem tot…

No sé vostès, però jo ja n’he perdut el compte, tot i que intento de tant en tant apuntar-m’ho. Es de suposar que la comptabilitat estatal reflecteix més o menys els números, tot i que convé no oblidar que la comptabilitat és una ciència menys exacta i més artística i creativa del que sembla a primer cop d’ull… Tanmateix, hi ha coses difícils d’anotar per no perdre el fil. I molt em temo que acabarem perdent els diners i el fil, amb tanta nacionalització encoberta: un dia nacionalitzem autopistes a les rodalies de Madrid (idea que ens tornaran a plantejar un d’aquests dies), un altre nacionalitzem bancs i caixes, o nacionalitzem dèficits autonòmics (i els repartim com sempre, no fos cas) o nacionalitzem vies inútils (com l’AVE, que no és un tren, sinó una nació amb rodes).

No cal dir ja que prendrem mal i que hi perdrem bous i esquelles, però semblarà que no hi perdem res: per cobrir els forats de Bankia i similars els mercats ens donaran crèdit i el que calgui. Per apujar impostos, especialment a classes mitjanes, ens posaran com a exemple. Per retallar benestar amb l’excusa de retallar el desgavell autonòmic, els guardians de l’ortodòxia financera ens aplaudiran, com ja van aplaudir la reforma laboral. I així entre una cosa i una altra, resultarà al final que ho pagarem tot per partida triple: una com a clients (d’un banc, per exemple), una altra com a usuaris d’un servei i una tercera com a contribuents.

L’única cosa que no ens surt a compte és ser el que ens pensàvem que érem, ciutadans. No només està resultant absolutament ruïnós, sinó que a més anem descobrint a diari que el sistema no ens necessita per decidir res. Per pagar, sí, per manar, ni de conya.

Ens haurem de plantejar seriosament, doncs, rescatar els ciutadans i ciutadanes, nacionalitzar-los, rescatar-nos a nosaltres mateixos. Em temo que comença a ser urgent.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes