"Mono" de blackberry


Síndrome d'abstinència de Blackberry. O d'iPhone o d'iPad. O de WiFi o d'ADSL. Noves paranoies que encara ens sorprenen una mica, però que seran absolutament normals d'aquí a ben poc: doctor, fa tres dies que no em funciona la Blackberry i sento com unes suors fredes, una mena de buit vital, tremolors a les cames, ansietat... Portes una estona sense rebre sms, mails ni trucades i de sobte penses que potser ets l'únic terrícola que ha sobreviscut a una catàstrofe, a un virus massiu o a un silenciós atac extraterrestre... 


I clar, si les andròmines aquestes deixen penjats milions de persones durant tres llargs dies, la notícia passa a la primera pàgina dels diaris de paper o digitals i esdevé això que ara coneixem com "trending topic" a escala planetària. De la mateixa manera que seria notícia que no hi hagués benzina a les benzineres, que no sortís aigua de les aixetes o que, com abans, hi hagués un endarreriment de tres mesos en el repartiment del correu postal. 

Una gran crisi que deixa penjades moltes persones i que ens fa descobrir no només que estem enganxats innecessàriament, sinó que en aquesta vida tot acaba fallant un dia o un altre. Steve Jobs o Bill Gates, éssers humans ara quasi divinitzats però fal.libles com qualsevol altre, també van equivocar-se, van ficar la pota o van veure com es penjava el Windows durant una presentació: llei de vida, lliçó de modèstia. Que no tothom aprèn: ara ja hi ha qui busca els seus cinc minuts de glòria a base de denunciar la firma RIM, encara que sigui per treure'n una indemnització de vint cèntims. Segur que no s'han llegit la lletra petita del contracte, com la de les assegurances o les hipoteques: un exèrcit d'advocats ho ha previst tot perquè el client sigui una mena d'esclau condemnat a la total submissió. Tenim els nostres drets, diuen els clients. I tant, apa, ànim i a exercir-los, que possiblement faran espectaculars descobriments... En comptes de gaudir de la lluminosa revelació que, tot i les meravelles i avenços que tenim al nostre abast, la vida és possible i fins i tot força agradable a estones sense necessitat d'implantar-nos al cervell un smartphone.

Share this:

 
Copyright © El blog de Joan Rovira. Designed by OddThemes