La vella pregunta dels dilluns, després del cap de setmana, ens retorna automàticament als anys del col.le, de l’olor de goma d’esborrar, de boli bic, de bata ben planxada… Segons la resposta, podies intentar amagar-te darrera el company del davant o quedar-te quietonet, amb el cap ben dret i la tranquil.litat que dóna haver fet tots els deures. La mateixa sensació que ara tenim de grandets, davant dels mercats, la senyo Merkel o els profetes de l’ortodòxia com el Financial Times o The Economist. La setmana passada vam superar el tràngol, ja veurem com ens va aquesta...
1) La senyo Merkel ha reconegut els titànics esforços d’Espanya. Bons nanos, alumnes aplicats, en efecte. Anem bé, diuen.
2) El FT també ens afalaga: tot i que Espanya no ha sortit de la zona de perill –amb aquests del sud no se sap mai-, ha actuat amb més valentia i rigor que Itàlia, i per tant presenta un risc de fallida menor. Els anglesos ens feliciten sobretot per haver reestructurat les caixes i ja salten d’alegria tot somiant amb un futur govern de dreta capaç d’imposar molts més deures. Anem bé, diuen.
I 3) El governador del Banc d'Espanya ens explica que els ciutadans ja hem fet els deures, de moment posar set mil milions d’euros a la fresca, és a dir, nacionalitzar dues caixes catalanes (Unnim i Catalunya) i una gallega. No anem bé, no: anem de fàbula!
Sensible com és, el governador entén que ens pugui semblar una xifra astronòmica, però ens diu que no hem de patir per res i que tot i el desastre de la CAM, que pagarem entre tots, la resta ja ho anirem recuperant d'aquí a uns anys...
O sigui que podem estar satisfets d’haver fet els deures tota la setmana passada i podem anar preparant el següent paquet per a aquesta, que és quan ens diran amablement unes quantes coses més que hauríem de fer.
Si molt convé, ens reconeixeran esforços més titànics encara (això sempre agrada) o ens compararan amb italians o grecs, que també ajuda a reforçar l’autoestima.
Que sí, que anem bé, i millor que anirem encara. I espera't, que tot just és dimarts.
