Com que aquest any la Diada s’anuncia calenta, gràcies a la combinació dels bons oficis –sempre d’agrair- de la justícia i l’eficient maquinària patriòtica madrilenya, aquí també anem apujant el to. Les insubmissions estan de moda, almenys de cara a la galeria. Que et cau al damunt una sentència? Treus la bandera de la insubmissió una estona. Que resulta que es tracta de pressionar amb el fantasiós pacte fiscal? Una mica més d’insubmissió i d’amenaça de tancament de caixes, a veure si a Madrid s’espanten. Ens estem tornant un país insubmís, mentre paradoxalment el conseller de la poli es passa el dia predicant llei i ordre a tort i a dret.
El problema, clar, és que complir i fer complir les lleis és una de les principals obligacions de les institucions democràtiques, els agradi o no la llei: hi ha uns altres mecanismes per canviar-les, que no és que siguin cap meravella, però funcionen. Tot plegat, ben exemplar. Però no sé com reaccionarien els mateixos que proclamen la propera insubmissió si els insubmissos fossin uns altres i si tinguéssin eines per fer complir contundement la llei.
Jugar a aquest joc mig en broma mig seriosament té més perills dels que sembla, per molt que serveixi per escalfar motors per a diumenge i per al 20-N. Per dues raons. La primera és que les amenaces han de ser mesurades i s’han de complir perquè siguin creïbles. La segona, perquè la llei, que no és mai neutra ni pura ni neta d’ideologia, s’ha de mirar de complir si no volem que el sistema ens caigui al damunt.
Però hi podríem afegir alguna cosa, oi?, a aquesta mena d’aparent resignació…
Sí, clar: la majoria de canvis, revolucions, independències, alliberaments i similars han estat il.legals al principi. Gairebé sempre. Si surt bé, canvies les lleis i llestos. Això implica, però, jugar fort i estar disposat a trencar moltes coses. Ja que per plats trencats fa temps que no quedem i que no hi ha massa ganes de trencar res més, el camí de la dignitat i fins i tot el de l’astúcia –amb fermesa, sí, però amb finezza també- poden donar millors resultats a la curta i a la llarga.
El tema és si només juguem a la tàctica o passem a l’estratègia…
(Diari de Terrassa, 09.09.2011)
