L’operació maquillatge dels grans forats de la banca espanyola i europea continua avançant per bon camí. Ara en diuen Basilea III, el nou marc normatiu que ens ha de garantir la tranquil.litat i que actuarà com a vacuna contra futures crisis financeres. Es un bon conte per endormiscar i relaxar l’audiència, en efecte. Com ho va ser el genial “stress test” de fa unes setmanes: som la reserva bancària d’Occident, en resum. I com ho són les magnífiques notícies que cada dia ens dóna el deute públic espanyol: ens el prenen de les mans i cada vegada a menys cost, de tan sòlid i bon negoci com és. I això que fa quatre dies, només quatre dies, el panorama econòmic era absolutament espantós i semblava que érem ja a la vora de l’abisme. Doncs resulta que no, que s’ha fet el miracle en dos mesets de viratge. Un viratge que, diguin el que diguin els convocants de la vaga general, ha estat força suau en realitat, tot i que ha adoptat el discurs extern que exigien els mercats i els ortFisodoxes i les trucades de l’Obama mosquejat. Ah, i per acabar-ho d’adobar, les vendes de pisos tornen a aixecar el cap i les hipoteques van recuperant-se. Llàstima que les vendes de cotxes hagin afluixat, però segur que és un problema passatger i en un parell de mesos es vendran com xurros. Elèctrics, això sí, que és el futur. El relat positiu i anestesiant va escampant-se per la societat. Hi ha qui es resisteix a acceptar aquesta mena de discurs perquè no li quadren les dades: els pessimistes (no els catastrofistes, que són un altre gremi) asseguren que simplement estem una mica menys malament. No és una desgràcia, però tampoc cap consol. Tanmateix, de l’ebullició col.lectiva de fa dos o tres mesos a la calma d’aquest setembre, a la qual hi ha ajudat el parèntesi del mes d’agost, hi ha una gran distància: s’imposa la versió oficial, les coses comencen a evolucionar a millor, encara no es pot parlar de brots verds, però la tardor ens pot donar sorpreses… I si a sobre acabem de trobar la fórmula filosofal per comptar els aturats d’una altra manera més creativa, ja estarem salvats. No trigarem molt a creure’ns el conte sencer. Fins que despertem, clar. Als contes això també passa en algun moment. I acostuma a ser de sobte, quan menys t'ho esperes.
